L \' O B R A R E A L I T Z A D A
I L \' O B R A A R E A L I T Z A R

<
Ll_

<
U

LU

INSTITUT D\'ACCIO SOCIAL UNIVERS ITARIAr
I ES COLAR DE CATALUNYA

n

r

299
A 2
15

>.■ y; \' a \' - r LL-iia^M^iimiiB

■ STAMOS

ÄfÄL^^ö^r;\'" - ■ : V ............\' ..............

■ ■ Süw- \'

RIJKSUNIVERSITEIT UTRECHT
1417 3987

1 > .A

TOTS AVUl PER AL
NEN, I EL NEN SERA
DEMA PER A TOTS

SEAMOS HOY TODOS PARA
EL NINO, Y EL NINO SERA
MANAMA PARA TODOS

TOUS AUJOURD\'HUI POUR
L\'ENFANT ET DEMAIN
L\'ENFANT SERA POUR TOUS

LET ALL BE FOR THE CHILD
TO-DAY AND THE CHILD
WILL BE FOR ALL TO MORROW

BiBLIOTHCEK DEK
ItUKSUNUrtRSITEIT

utrecht.

Aquesta publicació veu la llum corn a resposta a la demanda «En què podem ésser utils?» que
constantment formulen a Espanya els pobles liberals del mon, desitjosos d\'aiudar-la en la trapè-
dia que esta vivmt. ®

Hi ha una tasca immensa realitzada en relació al nen des del començament de la guerra per tal
d ev, ar-h els horrors .les penuries de les regions convertides en fronts de batalla, perô hi ha en-
cara la tasca enorme d ogrupar en les comarques més segures eis miiers i milers de nens que contl-
nuen vivmt en llocs de peril! mancats dels aliments més indispensables.

clividir-se, doncs, en dues parts: la primera mostra la ruta seguida amb
I esforç de m.lers d espanyols per a apoiar l\'obra social del Govern; la segona l\'obra que ha
d esser confnuada ara, en plena guerra, i després quan, fmida, Espanya realitzi l\'esforç suprem
ae crear una vida nova sobre un munt de runes. »uprem

°q"est opuscle a les instltucions 1 als individus que, malgrat
viure mes enila de les nostres fronteres, participen del nostre dolor coHectiu i ens oferéixen els
seus braços forts i ferms per a|udar-nos en les hores dificils que vivim i viurem encara. Els
I ofrenem . eis presentem una possibilitat de coHaboració, en un treball comû: L\'INFANT Vol-
nro^Kî ° \' P*"®^®"^ q^e circumstàncies ens imposen; voidrfem educar-lo en

nPr méc ftît^ vS ^esig de creaciô d\'un ave-

nir mes pertecte. Voidriem... pero sols no podem.

Heus aci, doncs, la resposta a la vostra pregunta: «En què podrem ésser utils?» Protegint l\'infant.

Esta publicación ve la luz como respuesta a la pregunta «é^n qué podemos ser utiles?» que cons-

tantemente formulan a Esparia los pueblos liberates del mundo, deseosos de ovudarla en la
trogedia que vive. /"uunu ci. lu

Hay una obra inmensa realizada en relación al nino desde los comienzos de la querra para
evitarle los horrores y les penurias de las regiones convertidas en frentes de batalla; pero aueda
todavia la labor enorme de reunir en las regiones mós seguras los miles y miles de niiïos aue
aun viven en lugares de peligro faltos de los allmentos mds indispensables.

Esta publicación, por lo tanto, puede dividirse en dos partes: en la primera mostramos la ruta
seguida con el esfuerzo de millores de espanoles para apoyar la obra social del Gobierno- en la
segunda la labor que ha de continuarse en este momento, en plena guerra y proseguirse después
cuando termmada la lucha, Espana realice el supremo esfuerzo de crear una vida nueva sobre\'
un monfon de ruinas.

ASSISTÈNCIA INFANTIL, pues, dedica este opûsculo a las instituciones y a los individuos que a
pesar de vivir mâs alla de nuestras fronteras, participan de nuestro dolor colectivo y nos tién-
den sus brazos fuertes y seguros para ayudarnos en las horas dificiles que vivimos y viviremos aûn.
ie lo dedicamos, y les presentamos la posibilidad de colaboración en un trabajo comûn- EL NilsIO
Quisiéramosliberfarledel presente dun\'simo que las circunstancias nos imponen; quisiérômos edu-
carle en un ambiente de plenitud en el que nada faite de lo que pueda despertorle el anhelo
ae creacion de un porvenir mós perfecto. Quisiéramos... pero solos no podemos realizarlo.

He aquf, pues, la respuesta a vuestra pregunta: «gEn qué podemos ser utiles?» Protegiendo al nino.

A tous ceux qui sentent l\'ardent désir d\'aider l\'Espagne au milieu des circonstances tragiques
qu\'elle vit et nous adressent constamment de tous les points du monde libérai la même question
«en quoi pouvons nous être utiles?» nous dédions cette publication comme réponse à leur demande.

Depuis le début de la guerre il a été réalisé déjà un effort immense pour éviter à l\'enfance des
regions comprises dans les fronts de guerre les horreurs et les privations, mais il reste encore
énormément à faire pour grouper dans des régions plus sûres les millers et millers d\'enfants qui
vivent aujourd\'hui encore exposés aux périls de la guerre, manquant en même temps des aliments
les plus indispensables.

Cette publication peut donc se diviser en deux parties: la première marque le chemin déjà parcouru
dans ce sens grâce à l\'effort d\'innombrables citoyens pour seconder l\'oeuvre sociale entreprise par
te Gouvernement; la seconde signale la tâche à réaliser maintenant, en pleine guerre et même
plus tard quand, la lutte finie, l\'Espagne devra réaliser un effort suprême pour créer une vie
nouvelle sur un monceau de ruines.

ASSISTENCIA INFANTIL dédie par conséquent cette publication aux institutions et aux individus
qui, bien que résidant au delà de nos frontières, vivent compénétrés de notre douleur et offrent
leurs bras robustes et résistants pour nous aider dans les heures difficiles que nous vivons et qui se
prolongeront encore quelque temps. Nous venons ici leur offrir la possibilité d\'une collabora-
tion appliquée à un bût commun: L\'ENFANT. Nous voudrions le tenir à l\'écart de cette vie actuelle,
si âpre, que les circonstances nous imposent, nous voudrions l\'éléver dans un ambient de pléni-
tude où rien ne manque pour éveiller dans son âme le désir de créer un avenir plus parfait.
Nous voudrions... mais réduits à nos seuls moyens nous ne pouvons pas le faire.

Voilà donc, bien simplement la réponse à votre demande: «en quoi pouvons nous vous être utiles?»
Proteger l\'enfant.

This booklet is issued in ansv/er to the query «hov/ can v/e help you?» which is constantly asked by
the liberal-minded peoples of the world who are anxious to help Spain in her tragedy.

An immense work has already been done since the beginning of the war, in an endeavour to save
the children from the horrors and hardships of the regions converted into battlefields. But there
remains stiil a huge work to be dona in order to gather into the safer districts the thousands and
thousands of children who are still living in places of danger without the foods most necessary
to life.

The purpose of this booklet is twofold: the first part willshow the work done up to the present
with the efforts of thousands of Spaniards to support the social work of the Government; while
the second will show the task to be carried on both now during the war, and later when, after the
war is over, Spain must make a supreme effort to build up a new life from a heap of ruins.

ASSISTENCIA INFANTIL, therefore, presents, this booklet as an offering to those institutions and
individuals who, although they live beyond our frontiers, share our sufferings and are eager to
lend their strong and firm hands to help us through the difficult times that we are living and still
have to live. We offer this booklet to them and with it the opportunity to co-operate in a
common task: THE CHILD. We would like to free him from the terribly hard present that life has
brought upon us; we would like to educate him in an atmosphere of fullness where everything may
awake in him the desire to create a more perfect future. We would like... but we cannot achieve
that alone.

Here, then, lies our answer to your query: «how can we help you?» You can help us by saving
the children.

ASSISTENCIA INFANTIL va començqr la
seva obra amb la reforma de les depen-
dències destinades als nens malalts de
l\'Hospital CImlc de Barcelona.

ASSISTÈNCIA INFANTIL inició su labor
con la reforma de las dependencies det-
tinadas a los niiïos en el Hospital CImico
de Barcelona.

L oeuvre H ASSISTÈNCIA INFANTIL à com-
mencé avrr la réforme des salles d\'enfants
n I Hooifal Clinique de Barcelonp.

AS5ISTENCIA INFANTIL started its work
with the reform of the Children\'s Deport-
ment in the Hospital Cli\'nico» of Barcelona.

Heus an una guardena
onexe a la l-abrica de Filats
TECLA SALA d\'Hospltalet
de Llojregat. Abans, les
obreres mares liavien d\'a-
I etar els fills al porlal de la
fabrica. Avur, pet a «Iles i
pei als petits, s ha construit
una Mai que ofereix tots
els encisos.

m -e

r

He aqui\' una guarden\'a
aneja o la Fóbrica de
Hilados TECLA SALA,
de Hospitalet de Llo-
bregat. Antes, las obre-
ras madres tenian que
amamantar a sus pe-
quenuelos en el portal
de la fóbrica. Hoy, para
f lias y sus hijos, se ha
construi\'do un hogar
que ofrece todos los
encantos.

■

>\'oici une crache annexe a la Filature
TECLA SALA dp Hosprtalet de Llobre-
gct. Au paravant, le^ ouvrières meres
devaiunt allaiter jpurs enfants £• la
porte de la fabrique, aujourd hui, l\'on
a bâti pour ellus et leurs enfant!: UTe
creche qui a foui le>> attrait-.

A nurserv attarned to the TECLA SALA
Spinning Mills of Hoipitalet de Llobre-
gat. Foiinerly the women vvoikers had
to bieastftred their babies ot the mill
door. Now, a deliqhtful nursery na-
bpt-n built foi theii u-.i\'

-----

LA OBRA REALIZADA
L\'OEUVRE REALISÉE
WORK ALREADY DONE

tmmmmmsm

j •

M

.mm^ \'m

f ■■

, -Sci^V^i^V-M ..... x,,-:!.

EN TEM PS DE P A U

ASSISTENCIA INFANTIL. nasqué a la Resîdènda In-
ternaclonal d\'Estudiantes (Institut d\'Acció Social Univer-
sitaria i Escolar de Catalunya) a darreries de i\'any 1934,
ccm l\'activitat social de ies residents i esdevingué tot
seguit una olpra enninentment popular. Esdevingué popu-
lar perquè ningu com el pöble per a sentir in ensament
la necessitat i la urgèncla d\'omplir un buit immens que,
malgrat els esforços dels organismes oficials, existia al
nostre pais en relació a l\'assis ència social del nen. Se-
gurament que no tots els paisos han resolt aquesf pro-
blema com fóra de desitjar: han d esser potser viscuts
moments d\'intensa tragèdia per a trasbalsar un ordra
consagrat per la tradició i establir una nova jerarquia de
valors: valors essencials, el nen, promesa d\'una vida nova;
valors secundaris, tot allô que s\'opost a atorgar a aques-
ta vida la maxima categoria. Perô Espanya tenia el pro-
blema viu en forma massa intensa per a no desvetllar la
sensibilitat ciutadana al primer toc d\'atenció.

No podent, no obstant. enfocar l\'assumpte amb la In-
tegrität que convenia. ASSISTENCIA INFANTIL va pro-
posar-se des del moment de la seva fundació protegir el
nen malalt de casa humil. A aquest objecte es posa en
reîaciô amb l\'Hospital CImic de Barcelona que tenia
quatre sales d\'infants, perô que topava amb grans difi-
cultats per a sostenir-les a causa de la seva crftica si-
tuació econômica. Començà, doncs, per facilitar produc-
tes alimentaris i la roba necessària, augmentar el per-
sonal, adquirir abundós instrumental modern, i prendre
al seu càrrec els servais de sanitat i higiene de totes les
sales. Continua després amb liur reforma î decoració
adient; amb la construcció de boxes a totes les sales—no
n\'hi havia ni a les dues destinades a malalties infeccio-
ses—-j .amb la instaHació de cuina dietètica, banys, lava-
bos, safareigs, saJeta d\'intubació i traqueotomia per a
la sala de diftèria—abans els nens eren operots en llurs
propis llits, davant dels altres Companys malalts, etc., etc.

Corn a complement d\'aquesta tasca, ASSISTENCIA IN-
FANTIL llançà lo ideo de fundació d\'una casa de con-
valescència per als petits malalts de l\'HospitarCIfnic
en observar que, tornats a llurs families febles encora, la
majoria requeién i fins morien per manca d\'atencions i
oliments. Tan: bon punt ASSISTENCIA INFANTIL feu pu-
blic el seu projecte rebé el magnifie obsequi d\'una .pro-
pietat situada a una de les millors plotges de Catolu-
nya î anava a introduir-hi fes reformes indispensables por
a convertir-la en sanatori, quan nasqué per a la historia
d\'Espanya la révolta militar més sagnant que hagi pogut
registrar-se. Era el 19 de juliol del 1936.

En els primers moments ^obra^d\'ASSISTENGL^ INFAN-
TIL torna a- tancar-se ;al marc de. l\'Hospitol Clrnic, perô
lo guerra continuava i la intensltcrt de la Iluita obligà,
transcorreguts dos mesos, a evaquar dones î infants de
les pobJatións situades ert llocs de perill. ASSISTENCIA
INFANTIL ôferi immédiatament. eis\'seus serveis en pro
dels infants i des del Comité Central d\'Ajut als Refugiats
de la Generalitat de Gatalunya començà, sense negligir
la seva obra inicial. la nova tasca de fundació de colô-
nies per a nens réfugiais.. :

Malgrat que la di-ficilissima situaciô creada a diverses
pobladons espanyoles a causa dels bombardeigs o de la
proximitat de l\'enemic. havia obligat al Govern o orde-
nar l\'evacuaciô en massa de dones, veils i criatures, la
resistència que oposaven les families per tal d\'evîtar
l\'abandonament de tot el que constituïo llur patrimoni,
per humil que fos, féu néixer la idea de formar grans ex-
pedicions exclusivament integrades per nens amb el per-
sonal indispensable. Al principi cada una d\'aques es ex-
pediclons era un énorme grup homogeni: fills d\'obrers
d\'un mateix sindicat, aîumnes d\'un mateix grup escolar,
nens d\'una ma eixa borriada, interns d\'un mateix asil,
perô després ja no hi hagué possibilitat de control i les
expedicions eren formades per la Junte d\'Evacuaciô de
Madrid, recollint els nens als mateixos métros on vivien
en substituciô de la casa prôpia.

A Catalunya, el Comité Central d\'Ajut als Refugiats
de la Generalitat de Catalunya s\'encarregà de rebre els
refugiats i accepta la coHaboraciô de les entitats pro-
tectores del nen, ASSISTENCIA INFANTIL entre elles,
per a l\'es abliment de les colonies que fossin indispen-
sables. A oquest objecte s\'habilitaren ràpidament els
millors edificis. Un d\'ells, potser el primer, fou el de la
RESIDENCIA INTERNACIONAL D\'ESTUDIANTES on ha-
via nascut i tenia el seu estatge ASSISTENCIA INFAN-
TIL. En suspens la vida unîversitària a causa de la mobi-
litzaciô de la nostra joventut: la masculina al front, la fé-
menina en treballs de rexaguarda, no podia donar-se mi-
llor destinaciô al local espai6s .de la RESIDENCIA i als
seus magnifies jardins que oferir-los com a liar i llocs d\'es-
plai als primers infants refugia s que orribaven a Bar-
celona.

Arreu de Catalunya fou necessari fundar colonies de
nens, perô... amb quin criteri? Podiem limitar-nos a re-
soldre un problema d\'ordre material o haviem d\'aprofi-
tar la tràgica oportunitat de! moment per a aprendre\'n
una lliçô definitiva? Els nens que venien, llevat de comp-
tadfssimes excepcions, es trobaven en miserable estât, mi-
serable no tan sols per les privadons de la guerra, sinó
per unes altres privadons materials i morals que dataven
de llur naixença, d\'abans segurament, i que havien dei-
xat una empremta profunda en llur organisme i en llur
caràcter.

L\'obra social a realitzar prop del nen réfugiât no po-
dia, doncs. limitar-se, a judid d\'ASSISTENCIA INFAN-
TIL, a una actuació superficial! havia de tenir prou pro-
funditat per a contrarrestar la doble naturalesa que, com
a conseqüènda de l\'ambient aspre i difîdl que havia vis-
cut, va formar entorn seu el propi nen, sobretot el de
10 a 15 anys.

Amb aques a trajectôria, dins d\'aquesta orlentadó,
ASSISTENCIA INFANTIL va deddir de fundar les seves
colônies. En capttols apart sera tractada la vida de liar
i lo vida d\'escola, no perquè hagin de considerar-se dues
coses independents, sinó per a donor una millor idea de
com hem organitzat !a primera i de com fundona la se-
gona tenint en compte, la nostra finqlitat.

Una de les caractéristiques de les llars creades per
ASSISTENCIA INFANTIL és la bellesa. l\'ordre i la pul-
critud. Prop dels infants que no han estât rodejats de cap
cosa bella, que no han pogut gaudir de l\'ordre a causa
de la vida enguniosa de llurs pares, que ben poc saben de
la pulcritud individual, FUNIC MITJA per a esmenar la
folia dels homes i desvetllar en els petits la sensibilitat
que no va poder nèixer en el moment oportù, és
l\'ambient. Les fotografies que acompanyen aquest text
donen una petita idea de com hem concebut i realitzat
la llar de l\'infant réfugiât. Intima i bonica dins la maxi-
ma simplicitot no hi ha cap detail negligit dins la casa ni
en allô que pugui relacionar-se amb el mon afectiu de!
nen per tal que, de manera natural, es refrobi en una
vida nova, aquella vida a què tenia dret per a poder
oferir a la societat, aigun dia, ei millor de si mateix.

Les fotografies no poden, perô, registrar el que és més
intéressant: el valor espirltual d\'aquestes llars, llur in-
fluència per a la formacio dels infants que, en temps de
pou, no tenien altre educador que ei carrer, el tuguri o
l\'asil innoble. Ignora ASSISTENCIA INFANTIL si sera
llarga o curta l\'esfada d\'aquests nens a les seves colonies,
expressament creades per a élis. Sap, perô, que llorga o
curta, sera définitive i profunda la impressio que en resti
en l\'anima dels infants. I és oixo el que li interessa.

La vida de la llar esta organitzada com la vida d\'una
familia nombrosa i potriarcol. Gira entorn de la persona
que fa funcions de mare, i tots els elements—ningû no és
assalariat—coHaboren a la bona marxa de la colônia des
del Hoc que els pertoca segons les aptituds que posseei-
xen. Dins d\'aquests elements sân comptats els nens i ies
nenes refugiats que, per llur edat i sentit de responsabl-
lltat, poden prendre port activa en els treballs de la casa
La flnalitat és acostumar-los a ésser utils, a que coHaborln
en forma efectiva i, per tant, educodora, en algun dels
serveis de la petita societat que integren. AIxô permet,
a més a més. entrenar les nenes en els quefers domèstics,
inlclar-les en la creaciô d\'una llar bella i digna, aquella
llar que els servira segurament de model i estimul quan
arribi per a elles el moment de fundar la prôpla.

No creiem necessarl entrar en details respecte al fun-
cionament de la casa: allargariem aquest capitol inutil-
ment. Amb el que precedelx creiem que resta ben ocla-
rlt que ASSISTENCIA INFANTIL no ha prêtés oferir ois
nens refugiats solament la solucio del problema de llur
subsistèncla: ho volgut afrontar tombé el problema—per-
què ho ha considérât importantissim—de llur desenvolu-
pament espiritual. AIxô ha estât i és encara molt dlficil
de resoldre com voidriem, perquè l\'infant ve malejat per
un medi ambient que sempre li ha estât hostll. Els résul-
tats obtinguts ens esperonen, perô, a perseverar ara i
després en la nostra trajectôria, primer, perquè creiem
que l\'Infant pertenelxerô flnalment a aquell que l\'hagt
captivat pel seu afecte, la seva simpatia, la seva con-
fiança absoluta en les possibllltats que posseeix; segona-
ment perquè creiem que l\'avenir sera d\'aquell que en el
present hagi fet seu l\'infant.

La idea que suggereix la poraulo "escola" és diferent
del que hem creot a les nos res colônies. Perô no sobriem
quin al re nom donor-li. Els nens no van o escola prôpîa-
ment parlant, perquè lo nostra finalltat no és instruir els
infants, sinó educar-los. Aixô no vol pas dir que hàgim
negligit la part inteHectual: més vivo i més suggestive
que dins el recinte d\'una aula i amb un horari establert,
per bé que menys ordenoda i constant, és cultivada per
mitjô de converses de cara al mar o sota els pins. Es el
vol de l\'aeroplà el que dóna el tema, o el vaixell que es
perd en l\'horitzó, o la planta que comença a florir, o la
pedra arrencada de la roca, o la visita a la fàbrico o al
taller en mostrar el fruit del treball i de la inteHigència.

Ens recoizem completament en els ternes infinits que
suggereix la vida perquè volem desvetllar en el nen la pas-
sió del coneixement, l\'esperit d\'observoció, la contempla-
ció serene I tranquiHa de les meravelles que I\'envolten,
aquestes meravelles que no havia VIST obans malgrat que
estaven sempre davant els seus ulls.

L\'aspecte inteHectual va fntimament lligot, millor di-
riem que està supeditot a l\'aspecte educotiu, amb l\'ofony
de crear uns infants iliures, sans de cos i d\'esperit, cons-
cients, feliços, copaços de penser I de sentir. La gramâ-
tica, l\'aritmètica, les liiçons de llenguatge, de geografia,
d\'histôria, resten dissoltes en alguna cosa que els sedueixi,
tot i reconeixent que, a causa d\'aixô, hagi de restar ben
poca cosa de la dada concreta que tant preocupa els
aduits. Creiem que je tindrà temps de retenir-la quan
s\'hagi saturat de la vida joiosa i beila que no havia co-
negut i, sobretot, quan aquello doble naturalesa formada
com a reacció natural a un medi ambient hostil i d\'in-
comprensió, sigui completament substituïda per la natu-
ralesa prôpia de l\'infant, confiada i noble.

El primer pas deis petits refugia s a les colonies d\'AS-
SISTENCIA INFANTIL és sentir les deiicies del joc, l\'en-
cis del deport estimulont, disciplinât i a plena Hum: fût-
bol, nctació, rem, excursió, segons les colônies, deports
que han de fer oblidar les picaresques dolenteries del
carrer i el desig de les coses prohibides. De moment aîxô
permet, a més, vigoritzar l\'organisme onèmic i fer-li sen-
tir el desvetiloment de possibilitats abans Inconegudes.

Ins aHats ja eis nens a les colonies, heus-aci en gene-
ral el ritme de llur vida: gimnosia i bany de sol a pri-
mera hora; conversa, finida la quai, par torns, es dedi-
quen els mitjons i grondets al cultiu de la terra; segueix
el partit de futbol o natació o rem o passeig i a con-
tinuoció el dinar. Hem tingut especiol interés en que cada
colônia de nens superiors o 12 anys tingués un camp pro-
pi per a conreuar. Generalment han estât els municipis
els qui han posât a disposició d\'ASSISTENCIA INFAN-
TIL extensions magnifiques de ferreny, i ha es at sorpre-
nent l\'activitot desplegado pels nens per a transformar-
los en hortes d\'intensa producció. Aquesta octivitot ha
pogut constatar-se en tot el que représentés desenvolu-
pament d\'energies fisiques. En una colônia, per exemple,
han convertit un llac d\'aigua infecta en un estony que
és une veritable piscina. El Ilot que hi havia de 25 cen-
timetres ha estât destinât a l\'abonament d\'un camp de

tennis empiaçat o ia mateixa finca: solcat, regat i cultivât
pels ma eixos nens, el mes de juny \\a donava lo segona
colli a.

Hi ha nens que en Hoc de l\'horta prefereixen la jar-
dineria o treballs manuals com fusteria, ceràmica, elec-
tricitat, etc.: si bé tôt aixô forma part de la cultura ge-
neral posada a l\'abast de! nen réfugiât, deixem, natu-
ralmenf. que cadascu segueixi en major o mener in-
tensitat llurs prôpies aficions per al que, en un sen-
tit o en un altre, trobln el mitjà de creació d\'clguna
cosa î, dins d\'aques a creació, la pleni ud que els esti-
muli a perseverar en un trebail que és alhora de forma-
ció prôpia perquè els fa aptes per a l\'avenir, i de dona-
ció a la coHec ivitat.

Després de! repos de primera hora de la tarda se-
gueix una altra conversa, un temps d\'esplai i la tasca
individual de cada u, els petits dibuixant mickeys i po-
peyes, els mi jans i més grans escrivint en llurs quaderns
o llegint a la biblio eca adjunt a cada colônia, (Veure
el Capitol: "BIBLIOTECA CIRCULANT INFANTIL".) Des-
prés de la tasca individual sopar i abans de dormir un
canvi d\'impressions, un conte, un xic de mûsica, aiguna
cosa que cultivi la imaginació i els alliberi dels neguits de!
dia.

Aquf podem considerar finida la vida organitzada dels
petits refugiats en l\'aspecte "escola"; dins d\'aquesta
vida hem d\'introduir-hi aquelies activitats que, per bé
que no siguin diàries, son d\'un valor immens per Hur ca-
râcter espiritual: els concerts que, en forma d\'educació
musical, són donats als petits quasi cada se mana, les
classes de gîmnàsia ritmica en dies alterns, les sessions
artistiques—representacions teatrals, dances—aproxima-
dament cada mes. Tot aixô facilita la realització de b
finalitat d\'ASSISTENCIA INFANTIL exposada al princi-
pi: aprofitar les tragiques circumstàncies presents per a
resoidre alhora que el problema material del nen réfu-
giât el problema moral profunde que existeix en relació
a la majoria d\'eils, a causa de l\'abandó en què han ha-
gut de viure. Si aconseguim aquesta finalitat. si aquests
infants, per l\'obra d\'un nou ambient, esdevenen poe a
poe homes i dones conscients d\'una responsabilitat so-
cial, seran els veritables forjadors d\'un nou avenir t el
dolor de la guerra civil espanyola no haurà estât estèril.

EN TIEMPO DE PAZ

ASSISTENCIA INFANTIL nació en la Residencia in-
ternacional de Estudiantas (Ins ituto de Acción Social
Universitaria y Escolar de Catoluiïa) a fines de 1934 como
actividad social de las residentes, y râpidamente se con-
virtió en una obra eminentemente popular. Fué popular
porque nadie como el pueblo para sentir intensamente
la necesidad y la urgencia de lienor el inmenso vacio que
existîa en nuestro pais a pesar de los esfuerzos de los
organismes oficiaies en relación con la asistencia social
de! nino. Seguromente que no todos !os paises han re-
suelto plenomente este problema: han de vivirse, quizâ,
momentos de intensa trogedia para olterar un orden
afirmodo por la tradición y establecer una nueva jerar-
quia de valores: valores esenciales, el niiïo, promesa de
una vida nueva; valores secundarios, todo lo que se opo-
ne a otorgar a esta vida la maxima categoria. Pero Es-
pana tenia el problema en forma demasiado intensa para
no despertar la sensibilidad ciudodona al primer toque
de atención.

No pudiendo, sin embargo, enfocar ei asunto con la
integridad que convenia, ASSISTENCIA INFANTIL se
propuso desde el momento de su fundación proteger al
nino enfermo de casa humilde. A este objeto se relacio-
nó con el Hospital Clinico de Barcelona que tenia cua-
tro salas de ninos, pero que, a causa de su critica situa-
ción econômica, tropezobo con graves dificultades para
sostenerlas. Empezó, pues, por facilitar alimentes y la
ropa necesario, aumentar el personal, adquirir abundan-
te instrumental moderno y tomar a su cargo los servicios
de sanidad e higiene de las cuatro solas. Emprendió des-
pués su reforma y decoración odecuodo, la construcclón
de boxes en todos las salas—no habio ni en las dos des-
tlnados a enfermedades infecclosos — la instalaclón de
cocina dletético, baFios, lavabos, lavaderos, salita de In-
tuboclon y traqueotomia para la sala de dlfterla, pues
antes se operaba o los ninos en sus propias comas de-
lante de sus companeros enfermos.

Como complemento a esta labor ASSISTENCIA IN-
FANTIL lonzó la Idea de fundación de una casa de con-
voiecencla para los enfermitos del Hospitol Clinico al ob-
servar que, reintegrados a sus famlllos débiles aun, la mo-
yoria recaion y hasta morion por folta de atenciones y
allmentos. Tan pronto como ASSISTENCIA INFANTIL
hizo publico su proyecto reclbiô el magnffico donotivo
de una propiedad situada en una de las mejores piayos
de Cotcluria y estabo o punto de introduclr en ello las
reformas Indispensables para convertirla en sonatorlo,
cuando surgló en la historia de Espaiïa la revuelto mili-
ter mas sangrienta de que haya recordeción.

Ere el 19 de jullo de 1936.

En los primeres momentos, la obra de ASSISTENCIA
INFANTIL volvió a recluirse en el morco del Hospital
Clinico. Pero le guerre continuobe y le intensidad de la
lucha obligo al cabo de dos meses o evecuar mujeres y
nirios de les poblociones sltuedes en zonas de peligro.

ASSISTENCIA INFANTIL ofreció Inmediotamente sus
servicios en pro de los nines y desde el Comité Centrol
de Ayuda e los Refugiedos de le Generolidad de Ces-
taluria comenzó, sin descuidar la obra inicial, su nueva
misión de fundar colonlos para nines refuglados.

A pesar de que la dificiiisima si uación derivada en
algunas poblaciones espaPiolas de! bombardée o de la
proximldad de! enemigo, hobîa obligodo ol Gobierno a
ordenar la evocuoción en maso de mujeres, viejos y ni-
nos, la resis enda que oponian las familias al obondono
de cuanto constituia su patrimonio, por humllde que fue-
se, sugirio la idea de formar numerosos expediciones ex-
clusivomente integrodos por niiios con el personal indis-
pensable. Al principio coda una de estas expediciones
era un enorme grupo homogéneo: hijos de obreros de un
mismo sindicoto, alumnos de un mismo grupo escolar, ni-
iïos de una misma barriada, internos de un mismo osiio;
pero después no hubo ya posibilidad de control y se for-
mabon las expediciones por la Junta de Evocuoción de
Madrid recogiendo los ninos de los "métros" donde se
guorecian a falta del propio hogar.

En Cataluna, el Comité Central de Ayudo a los Re-
fugiodos de la Generolidad, se encargó de redbir a los
refugiados y aceptó la colaboración de las orgonizado-
nes protectoros del nino, ASSISTENCIA INFANTIL en-
tre ellas, para el establecimiento de las colonias que
fuesen indispensables. A este objeto se habilitaron inme-
diotamente los mejores edificios. Uno de ellos, quizâ el
primero, fué el de la RESIDENCIA INTERNACIONAL
DE ESTUDIANTAS donde habia nocido y tenia su do-
micilie social ASSISTENCIA INFANTIL En suspense la
vida universiterio a causa de le movilización de nuestra
juventud: la mesculine en el trente, le femenine en tra-
bajos de reîoguardia, no podia darse mejor destino al
local espocieso de la RESIDENCIA y a sus espléndidos
jardines, que ofrecerlos como hoger y parque de osueto
e ios primeros ninos refugiados que llegobon a Barce-
lona.

En todo CotoluPia fué necesorio fundar colonias, pero...
(^con qué criterio? (^Pediamos limitâmes a resolver un
Probleme de orden material o teniamos que eprovechar
la tragica oportunidod del momento para oprender una
lección definitiva? Los nines que llegaban, salve conte-
disimos excepciones, se encontrabon en lamentable es-
tado, no tan sólo por les privadones de le guerre, sino
per otros privociones meteriales y morales que dotabon
de su nacimiento, de entes con seguridod, y que habian
dejado honde huello en su organismo y corâcter.

La obre social a realizar cerca del nine refugiodo no
podie, pues, limitarse, a juicio de ASSISTENCIA INFAN-
TIL, e une ectuodón superficial: necesitobo per el con-
trerio suficiente profundidad para contrarrestar la doble
neturalezo que, a consecuencio del óspero y penoso om-
biente en que hebie vivido, hebio formedo el propio
niino en torno suyo, sobre todo el ye entredo en le pu-
bertad.

Con este treyectorie, dentro de esta orientación,
ASSISTENCIA INFANTIL decidió fundar sus colonies. En
capitules oparte treteremos de le vida de hoger y le
vide de escuela, no porque hayon de considerarse inde-
pendientes, sine para dor mas ocabada idea de cómo
hemos organizado le primero y de cómo funciona la se-
gunda, teniendo en cuenta nuestra finalidad.

Caracterfs icas del hogar creado por ASSISTENCIA
INFANTIL son la belleza, e! orden y la pulcri ud. Para
los nlfios que no se vieron rodeados de cosas bellas, que
no pudieron tener el sentido de! orden a causa de la
vida azarosa y a veces arrastrada de sus padres, que
poco saben de la pulcritud individual, el UNiCO MEDIO
de enmendar el error de los hombres y es imular en los
pequenos la sensibilidad que no se desenvolvló en el mo-
men o oportuno, es e! ambiente. Las fotografias que
acomponan este texto dan ligera idea de cómo hemos
concebido y realizado el hogar del niiïo refugiado. Inti-
ma y agradable dentro de su simplicidad no descuida-
mos el menor defalle, sea de la casa o de aquello que
se reiacione con el mundo afectivo del nifio para que
de manera natural, renazca a una vida nueva, aquella
vida a que tenia derecho para algùn dia ofrecer a la
sociedad lo mejor de si mismo.

Las fotografias no pueden, sin embargo, registrar lo
que es mâs interesante: el valor espiri ual de estos ho-
gares, su influencia en la formaciôn de unos ninos que,
en tiempo de paz, no tenfan otro educador que la calle,
el tugurlo o e! asilo carcelario. Ignora ASSISTENCIA IN-
FANTIL si sera larga o corto la estoncia de estos ninos
en sus colonias, exclusivomente fundadas para ellos. Pero
sabe que, larga o corta, seró defini iva y profunda la
impresiôn que han de ejercer en el aima del nino. Y esto
es lo unico que le interesa.

La vida del hogar esta organizada como la vida d©
una familia numerosa y patriarcal. Gira en forno de !a
persona que sirve de madré, y todos los elementos—nin-
guno de ellos asalariado—colaboran en la buena mar-
cha de la colonia desde el lugar que les corresponde se-
gûn sus personales aptitudes. Dentro de estos elementos
contomos a los niiïos y niPias refugiados que, por su edad
y sentido de responsabilidod, pueden tomar porte acti-
va en los trabajos de la casa. La finalidad es acostum-
brarles a ser utiles, a que colaboren en forma efectiva
y, por tanto, educadora, en alguno de los servicios de
la pequena sociedod que integran. Esto permite, ademâs,
entrenar a las ninas en los quehaceres domésticos, ini-
ciarlas en la instalaciôn de un hogar bello y digno, aquel
hogar que les ha de servir de modelo y estimulo cuando
llegue para ellas el momento de fundar el propio.

No estimamos necesario entrer en pormenores respecto
al funcionamiento de la casa: prolongariomos inûtilmen-
te este capitulo. Con lo que precede creemos dejar bien
sentodo que ASSISTENCIA INFANTIL no se ha contrai-
do a solucionar el problema de la subsistencia material
de los ninos refugiados, sino que ha deseado también
afrontar, porque lo ha considerodo importantisimo, el
problema de su formaciôn moral y espiritual. Esto ha
sido y es aûn muy dificil de resolver como quisiéramos,
porque el nifio ha venido maleado por un ambiente que
siempre le fué hostil. Pero los resultados obtenidos nos
animan a perseverar en nuestra trayectorio, primero,
porque consïderamos que el nifîo pertenecerô a quienes
hayon sobido atraérselo por su afecto, su simpalfa, su
confionza absoluta en las posibilidades que posee; des-
pués porque creemos que el porvenir pertenecerâ a quien
en el momento actual haya conquistado al nino.

m

\'W

La colonia agn\'cola
«Montcelimarî para
ninos huérfanos.

La colonie agricole
«Montcelimar» pour
orphelins.

■

M

LA E S C U E L A

La idea que sugiere la palabra "escueia" es dis inta
de lo que hemos creado en nuestras colonias. Pero no
scbriamos qué otro nombre darle. Los nirïos no van a la
escueia, propiamente hablando, porque nuestra finalidad
no es instruirlos, sino educarios. No por esto hemos des-
culdado la parte intelectual: mas viva y sugestiva que
en el recinto de una aula y con un horario establecido.
aunque menos ordenoda y constante, la cultivamos por
medio de conversaciones trente al mar o bajo los pinos.
Dan el tema el vuelo del aeroplano, el navio que se pier-
de en el Horizonte, la planta que florece, la piedra arran-
cada de la roca, y la visita a la fâbrica o a! taller que
muestran el fruto dei trabap inteligente.

Nos apoyamos en los temas infinitos que sugiere la
vida, porque deseamos despertar en el niiïo el deseo de
saber, el espiritu de observación, la posibilidad de con-
templar y admirar serena y tranquilamente las maravi-
llas que le rodean y no habia VISIO antes, aunque siem-
pre estuvieran ante sus ojos.

El aspecto intelectual esta mtimamente unido, mejor
diriamos supeditado, ai aspecto educativo con el afân
de cultivar para el manana ninos libres, sanos de cuer-
po y mente, conscientes, felices, capaces de pensar y
sentir. La gramätica, la aritmética, las lecciones de len-
guaje, de geografia, de historia, se les presentan empa-
padas en algo vital que les seduzca, aunque poco qus-
de en la mente del dato concreto que tanto preocupa
al adulto. Cree ASSISTENCIA INFANTIL que ya tendra
el nîûo tiempo y ocasión de retenerlo mâs tarde cuando
se haya saturado de la vida gozosa y bella que no ha-
bia conocido y, sobre todo, cuando a la doble natu-
raleza que se formó como reacción natural a un medio
ambiente hostil y de incomprensión, substituya por com-
pleto la naturaleza propia del niiïo, confiada y noble.

El primer paso, pues, de los pequeiïos refugiados por
las colonias de ASSISTENCIA INFANTIL, es sentir las
delicias del juego, el encanto del déporté disciplinado y
a plena luz: futbol, natación, remo. excursion, segûn las
colonias, déportés que han de poner en olvido las pica-
rueias travesuras de la calie y el apetito de las cosas
prohibidas. Ademas esto permite, desde el primer mo-
mento, vigorizar el organismo anémico y hacerle sentir
el despertar de posibilidades antes desconocidas.

Instalados los niiïos en las colonias, he aquf, en gene-
ral el ritmo de su vida: gimnasia y bafio de soi a prime-
ra hora, conversación después de la cual y por turno se
dedican los medianos y mayorcitos a la iabranza; sigue
ei partido de futbol, o natación o remo o paseo segûn
las colonias y a continuacion la comida. Hemos tenido
especial interés en que cada coionia de niiïos superio-
res a 12 anos tuviera su propio campo de cultivo. Ge-
neraimente, ios municipios han puesto a disposición de
ASSISTENCIA INFANTIL vastas extensiones de terreno,
y ha sido sorprendente la actividad desplegada por los
ninos para transformarias en huertas de intensa produc-
ción. Esta actividad ha podido comprobarse en todo lo
que representa desarroiio de energias fisicas. En una co-
ionia, por ejemplo, han convertido un charco de agua

infecto en un esionque que es una verdadera piscina.
El limo cuyo espesor llegaba a 25 centime ros lo utili-
zaron los ninos para abonar un campo de tenis empla-
zado en la misma finca, y que rotulado, cavado, regado
y cultivado por los mismos ninos daba su segunda cose-
cha el mes de junio.

Hay nirïos que, en lugar de huerta, prefieren la jar-
dineria o trabajos manuales como carpinteria, ceramica,
electricidad, etc. Si bien todo esto forma parte de la
cultura general puesta al alcance del nino refugiado, de-
jamos que cada cual siga con mayor o menor intensi-
dad sus propias aficiones para que, en un sentido o en
otro, encuentren el medio de crear algo y, en su creo-
clón, la plenitud que les estimule a perseverar en un tra-
bajo que contribuye a la vez a su propia formación y
les infunde el goce de dar algo a la colectividad.

Después del reposo de primera hora de la tarde si-
gue otra conversación, un rato de solaz y la labor indi-
vidual: los pequeiïos dibujan mickeys y popeyes, los me-
dianos y mayores escriben en sus cuadernos o leen en la
biblioteca adjunta a cada colonla. (Véase sobre el parti-
cular el capitulo BIBLIOTECA CIRCULANTE INFAN-

TIL.) Después de la tarea individual, la cena y antes de
acostarse un cambio de impresiones, un cuento, un poco>
de mûsica, algo que cultive la imaginación y les liberte
de las inquietudes del dia.

Hasta aquf la vida organlzada de los pequeiïos refu-
giados en el aspecto "escueia". En esta vida hemos de^
incluir aquellas actividades que, sin ser diarlas, tienen
Inmenso valor por su carâcter espiritual: los conclertos
semanales que sirven de educación musical, las clases de
gimnasia ritmIca en dias alternos, las sesiones artfstl-
cas, consistentes en representaclones teatrales y danzas,
oproximadamente una vez al mes. Todo esto contribuye
a la realización de la finalidad de ASSISTENCIA IN-
FANTIL expuesta al principio: aprovechar las tragicas
circunstancias présentes para resolver el problema mate-
rial simultâneamente con el profundo problema moral\'
que conturba a la mayoria de ninos refugiados a causa
del abandono en que han vivido. SI alcanzamos esta fi-
nalidad, si estos niiïos, por influjo de un nuevo ambiente,
se convierten poco a poco en hombres y mujeres cons-
cientes de su responsabllldad social, seron ios verdade-
ros forjadores del porvenir y el dolor de la guerra civils
espanola, no habrâ sido estérll.

EN TEMPS DE PAIX

ASSISTENCIA INFANTIL naquît à la Résidence inter-
nationale d\'Etudiantes (Institut d\'Action Sociale Univer-
sito ire et Scolaire de Co alognej vers la fin de l\'année
1934, comnne l\'activité sociale des résidentes et devint
tout de suite éminemnnent populaire. Il n\'y a pas à s\'en
étonner cor le peuple sentait d\'instinct et avec véhémence
la nécessité et l\'urgence de combler un vide immense qui,
malgré tous les efforts des organismes officiels, subsistait
encore dons notre pays en ce qui concerne l\'assistance
sociale de l\'enfonT. Bien certainement peu de pays ont
encore résolu ce problème à satisfaction: c\'est qu\'il faut
peut être avoir vécu des moments profondément tragiques
pour arriver à bouleverser l\'ordre consacré par la tradi-
tion et établir sur des bases nouvelles la hiérarchie des
valeurs: valeurs essentielles et primordiales: l\'enfant, pro-
messe d\'une vie nouvelle; valeurs secondaires: tout ce qui
s\'oppose à accorder à cette même vie la plus haute ca^
t-égorie. L\'Espagne vivait ce problème avec trop d\'inten-
sité pour qu\'en elle ne se réxeillat pas rapidement l\'ex-
quise sensibilité du peuple tout entier.

Ne pouvant cependant mettre ou point son progrom-
me intégralement, ASSISTENCIA INFANTIL se dédia
dès les débuts de sa fondation à la protection des en-
fants malades et pauvres. A cet effet elle se mît en ré-
lation avec r"Hospital Clinico" de Barcelone qui avait
déjà quatre salles destinees aux enfants, mais se trouvait
aux prises avec de grandes difficultés pour les soutenir par
suite de sa situation économique peu satisfaisante. Elfe
commença donc à leur procurer des produits alimentai-
res et le linge nécessaire; elle pût ensuite augmenter le
personnel, acheter un abondant motériel moderne et fi-
nalment prit à sa charge les services de santé et d\'hy-
giene de toutes les salies. Elle pensa après à réformer
et à décorer convenablement le local et établit partout
des "boxes"—il n\'y en avait même pas dons les deux
salles réservées aux maladies infectieuses^—. On installa
un service de cuisine diététique, des bains, lavabos, un
petit cabinet de trachéotomie pour la salle de diphtérie
—jusqu\'alors les enfants devaient être opérés dans leur
propre lit, sous la vue de leurs compagnons mala-
des, etc., etc.

Comme corollaire de cette oeuvre ASSISTENCIA IN-
FANTIL ionça l\'idée de fonder une maison de convales-
cence pour les petits malades de 1\'"Hospital Clfnico".
A peine ASSISTENCIA INFANTIL avait elle donné pu-
blicité à ses projets qu\'elle reçut en donation une magni-
fique propriété située sur une des meilleures plages de
Catalogne et elle allait y introduire les réformes néces-
saires pour la convertir en sanatorium quand se produisit
dans l\'histoire d\'Espagne la révolution militaire la plus
sanglante qu\'on ait pu enregistrer. C\'était le 19 juil-
let 1936.

Dons les premiers moments l\'oeuvre d\'ASSISTENCIA
INFANTIL se replia dans le cadre primitif de r"Hospital
Clinico", mois la guerre continuait et il a été nécessaire
évacuer femmes et enfants des lieux de péril. ASSISTEN-
CIA INFANTIL offrit immédiatement ses services pour
venir en aide à l\'enfance et, d\'accord avec le Comité
Central d\'Aide aux réfugiés de la Generolitat de Ca-
tolunyo, co\'mmença, sons négliger cependant son oeuvre
initiale, une nouvelle activité: la fondation de colonies
pour les enfants réfugiés.

La situation extrêmement difficile dans laquelle se
trouvaient un certain nombre de villes d\'Espagne soit à
la suite des bombardements, soit en raison de leur pro-
ximité de l\'ennemi, obligea le Gouvernement à dé-
créter l\'évacuation en masse des femmes, des veillards et
des enfants. La résistance qu\'opposèrent bien des fami-
lles à cette mesure dans leur désir d\'éviter un abandon
de tout ce qui constituait leur patrimoine, si modest qu\'il
fût, fit naitre l\'idée d\'organiser, par grandes expé-
ditions, l\'évacuation des enfants exclusivement, avec le
personnel indispensable. Au début chacune de ces expé-
ditions constituait un grand groupe homogène, fils d\'ou-
vriers appartenant à un même sindicot, elèves d\'un même
groupe scolaire, enfants d\'un même quartier, internes d\'un
même asile mois, dans la suite, il n\'y eut même plus pos-
sibilité de contrôle, et les expéditions s\'effectuèrent par
la Commission d\'Evacuation de Madrid: on fut même
obligé de prendre les enfants dons les gares du Metro
où ils logeaient après l\'abandon obligé de leur foyer.

En Catalogne le "Comité Central d\'aide aux Réfugiés
de la Généralité de Catalogne", se chargea de recevoir
les réfugiés et de confier aux organisations de protec-
tion ô l\'enfance, parmi elles, ASSISTENCIA INFANTIL.
l\'organisation des colonies nécessaires pour donner accueil
à tous ces enfants. A cet effet on mit en conditions ra-
pidement les meilleurs édifices. L\'un d\'eux, le premier
sans doute, fut la RESIDENCE INTERNATIONALE
D\'ETUDIANTES où ASSISTENCIA INFANTIL avait pris
naissance et tenait son siège. Les études universitaires
étant suspendues en raison de la mobilisation générale
de toute notre jeunesse tant masculine que feminine, les
uns au front, les autres occupées aux travaux d\'arrière
garde, on ne pouvait, semble-t-il, trouver une meilleure
application au local grandiose de la RESIDENCE avac
ses magnifiques jardins que d\'en faire à la fois le foyer
et le lieu de recreation des premiers enfants réfugiés
qu\'arrivèrent à Barcelone.

Bientôt on fut obligé d\'organiser dons toute la Cata-
logne des colonies d\'enfants. Quelle allait être maintenant
notre orientation? Devions-nous nous limiter à résoudre-
un problème d\'ordre purement matériel ou bien profiter
de la tragique opportunité du moment pour en tirer une
leçon définitive? Les enfants qui nous arrivaient venaient,
sauf de très rares exceptions, dons un veritable état de
misère qu\'on dévait regretter non seulement comnre uner
conséquence des privations originées par la guerre, sinon
comme la résultante d\'autres privations d\'ordre tant mo-
ral que matériel datant de leur naissance, d\'avant même
sons doute, et qui toutes avaient laissé une empreinte
profonde dons leur organisme et dons leur caractère.

L\'oeuvre sociale à développer en ce qui concerne les
enfants réfugiés ne pouvait donc se limiter, ainsi du moins
l\'a jugé ASSISTENCIA INFANTIL. à un simple travail su-
perficiel. Il fallait opérer profondement pour extirper tout
ce dont l\'enfant souffrait principalement celui de 10 a 15
ans comme conséquence d\'un ambiant d\'amertume et de
difficultés vécues avant l\'heure.

C\'est d\'accord avec cette orientation qu\'ASSISTENCIA
INFANTIL décida d\'organiser ses colonies. Dans un cha-
pitre à part nous parlerons de la vie au foyer et de la
vie à l\'ecole; pour donner une idée plus complète de la
façon dont nous avons organisé la première et de la ma-
nière que fonctionne la seconde.

L\'idée que suggère généralement le mot "écoie" diffère
complètement de ce que nous avons créé dans nos coio-
,nies. Cependant nous ne saurions trop quel autre nom lui
donner. Les enfants ne vont pas à l\'école, à proprement
parier, étant donné que notre bût n\'est pas tant d\'instruire
les enfants comme de les éduquer. Cela ne veut pas dire
que la culture intellectuele ait été négligée; plus vivante et
plus suggestive que celle qu\'on reçoit dans une classe et
à des heures déterminées, bien qu\'en apparence moins or-
donnée et continue, la culture intellectuelle se donne dons
des conversations soutenues à la vue de la mer ou sous
ies pins. Le thème c\'est le vol de l\'aéroplane, le vaisseau
qui se perd à l\'horizon, la plante qui commence à fleurir,
un fragment de roche, une visite faite à l\'usine où à
un atelier pour y voir le fruit du travail et de l\'intelli-
gence.

Nous nous appuyons en absolu sur les thèmes infiniment
variés que suggère la vie parce que nous nous proposons
d\'éveiller chez l\'enfant le désir de connaître, l\'esprit d\'ob-
servation, la contemplation sereine et tranquille des mer-
veilles qui l\'entourent, nnerveilles qu\'il n\'avait pas VU jus-
qu\'ici, bien qu\'elles fussent devant ses yeux.

L\'aspect intellectuei est intimement lié ou, pour mieux
dire, supedité, à l\'aspect éducatif avec le propos bien
«arrêté de faire des enfants libres, sains de corps et d\'es-
prit, conscients, heureux, capables de penser et de sentir.
La grammaire, l\'arithmétique, les règles du langage, la
géographie, l\'histoire, etc., sont pour ainsi dire dissoutes
dans quelque chose de vivant. Il fout reconnaître que,
de cette façon, il reste en definitive bien peu de chose
de l\'enseignement primitif qui cause tant de preocupa-
tions aux adultes. Nous croyons qu\'il aura le temps de la
retenir une fois saturé de ia vie joyeuse et belle qu\'il
n\'avait pas connu jusqu\'Ici et cela arrivera au moment où
la réaction logique contre un ambiant hostile fait d\'In-
compréhension, aura cédé ia place entièrement à la vraie
personalité de l\'enfant, presque toujours confiant e et
nobie.

Les premier pas des enfants réfugiés aux colonies d\'AS-
SISTENCIA INFANTIL leur font sentir les délices du
jeu, le charme du sport stimulant et discipliné, exercé en
pleine lumière, le football, la natation, l\'avion, l\'excursion,
suivant les caractéristiques des colonies, tout cela en vue
de remplacer les malpropretés de la rue et les désirs des
choses défendues. Cela permet en outre de redonner de
la vigueur à ces organismes anémiques et leur fait pres-
sentir l\'éveil de possibilités qu\'ils n\'avalent pu soupçonner.

Une fols Installés dans les colonies, le rythme de leur
vie est en général celui-ci; gymnastique et bain de soleil
de bon matin, conversation et, ensuite, pour les moyens
et les plus grands, travaux de jardinage; vient ensuite la
partie de foot-ball, de natation ou de canot, la prome-
nade, etc., puis le déjeuner. Nous avons eu soin particu-
lièrement que les colonies oû II y a des enfants au-dessus
de 12 ans puissent disposer d\'un champ pour foire du jar-
dinage. Dans la plupart des cas, les Municipalités ont mis à
la disposition d\'ASSISTENCIA INFANTIL, de magnifiques
extensions de terrain et on a pu voir, non sans surprise,

i\'activi é déployée par les enfants pour les transformer en
jardins potagers de grande production. Cette activité s\'est
d\'ailleurs manifesté pour tout ce qui signifie application
des énergies physiques. Dons une colonie, par exemple,
ils ont converti une lagune infecte en un étang qui est
aujourd\'hui une veritable piscine. Une épaisseur de 25 cen-
timetres de vase a été utilisée pour fertiliser un champ
jadis destiné au tennis et situé dans la même propriété:
bêché, cultivé et arrosé par les enfants eux-mêmes il pro-
duisait au mois de juin une seconde récolte.

D\'autres enfants prefèrent au jardinage la culture des
fleurs ou d\'autres travaux comme la menuiserie, la cérami-
que, l\'électricité, etc. Comme tout contribue en somme à
augmenter leur culture nous permettons naturellement que
chacun suive, jusqu\'à un certain point, ses propres goûts
de manière qu\'ils puissent trouver d\'une façon ou d\'une
autre l\'occasion de créer quelque chose, et par le moyen
de cette création, cette satisfaction qui les stimulera à
perseverer dans un travail qui est l\'amorcement de leur
formation et les rendra optes pour triompher et devenir
utiles à la collectivité.

Après le repos du midi et au début de l\'après-midi, une
autre conversation, un moment de jeu, puis le travail indi-
viduel de chacun: les plus petits dessinent suivant leur fan-
taisie, les moyens et les grands écrivent dons leurs cahiers
ou lisent quelque livre de la bibliothèque de la colonie
(voir le chapitre "BIBLIOTHÈQUE CIRCULANTE ENFAN-
TINE"). Après le travail individuel, le dîner et avant de
se coucher, un échange d\'Impressions, un conte, un peu
de musique, de façon à éveiller l\'imagination et calmer la
nerviosité de la journée.

Telle est la vie qui mènent nos petits réfugiés en ce
qui concerne l\'aspect "école".

A ce même aspect de la vie nous devons aussi incor-
porer d\'autres activités qui, bien que n\'étant pas journa-
lières ne laissent pas de représenter une valeur immense
en raison de leur caractère spirituel. Les concerts qui sont
donnés aux enfants presque chaque semaine, comme edu-
cation musicale, ies classes de gymnastique rhytmique cha-
que deux jours, les sessions artistiques, représentations de
theatre, danse, une fois par mois. Tout cela aide à réali-
ser le programme qu\'ASSISTENCIA INFANTIL a exposé
antérieurement: tirer parti des tragiques circonstances du
présent pour résoudre à la fois le problème matériel de
l\'enfant réfugié et le problème moral qui existe à l\'égard
de la plupart d\'entre eux en raison de l\'abandon dons
lequel ils ont vécu. Si nous atteignons notre bût, si ces
enfants, grâce à l\'influence d\'un milieu nouveau, de-
viennent peu à peu des hommes et des femmes cons-
cients d\'une responsabilité sociale, ils seront les véritables
artisans d\'un avenir nouveau et la douleur semée par la
guerre civile espagnole n\'aura pas été stérile.

SS?

»

m.

Etude de payasage parles petits dessinateurs
de la colonie <Els Pins».

Landscape sketcfiing by the children of colony
«Els Pins».

]

;

\'SîESà,,

L E FOYER

Ce qui caractérise les foyers créés par ASSISTENCIA
INFANTIL c\'est la beauté, l\'ordre et la propreté. Auprès
des enfants qui n\'ont jamais été entourés de rien de beau,
qui n\'ont pu jouir de l\'ordre par suite de la vie agitée de
leurs pères, qui ignorent tout de la propreté et du soin
individuels, le seul moyen d\'amender l\'erreur des hommes
et d\'éveiller chez les petits cette sensibilité qu\'on ne sût
faire naître au moment opportun, c\'est l\'ambiant.

Les photographies qui illustrent ce texte ne peuvent
donner qu\'une faible idée de la monière dont nous avons
conçu et réalisé le foyer de l\'enfant réfugié. Intime et
beau dans son extrême simplicité, aucun détail n\'a été
négligé spécialement pour tout ce qui peut influencer l\'as-
pect affectif de l\'enfant, afin que tout naturellement, il
se retrouve dans une vie complètement nouvelle, dons
cette même vie à laquelle il a droit pour pouvoir un jour
faire offrande à la société du meilleur de lui même.

La photographie est malheureusement incapable de
faire voir le plus intéressant; la valeur spirituelle de ces
foyers, leur influence dans la formation d\'enfants qui, en
temps de paix, n\'avaient pour toute éducation que celle
que leur offrait la rue, un logis misérable ou l\'asile igno-
ble. ASSISTENCIA INFANTIL ignore si la durée de la
présence de ces enfants dons ces colonies, creées spécia-
lement pour eux, sera courte ou longue. Elle soit pourtant
que dans un cas comme dons l\'autre l\'impression qui en
restera dans leur âme sera définitive et profonde. C\'est
la ce qui l\'interesse.

La vie au foyer est orgonisée sur le modèle de la vie
d\'une famille nombreuse et patriarcale. Elle a pour cen-
tre de ce petit monde la personne qui assume les fonc-
tions de Mère et tous les autres éléments—tous volon-
taires et ne percevant aucune retribution—collaborent à
la bonne marche de la colonie d\'accord avec leurs apti-
tudes. Parmi ces éléments il fout compter les enfants des
deux sexes qui en raison de leur âge et de leur sentiment
de responsabilité peuvent prendre une part active aux
travaux de la maison. Le bût final est de les accoutumer
à se rendre utiles, à collaborer d\'une manière effective,
par suite educatrice, à un ou autre des services de la
petite société qu\'ils forment. Cela permet de plus d\'ha-
bituer les fillettes aux travaux domestiques, de les inviter
à la création d\'un foyer beau et digne, et ce foyer leur
servira sûrement de modèle et de stimulant quand vien-
dra pour elles le moment d\'établir le leur propre.

Nous ne croyons pas nécessaire d\'entrer dans de grands
détails sur le fonctionement du foyer. Avec ce qui pré-
cédé il reste, croyons-nous, suffisamment établi qu\'AS-
SISTENCIA INFANTIL ne s\'est pas proposé exclusivement
de solutionner le problème de la subsistance des enfants
réfugiés. Elle a voulu affronter un problème auquel elle
accorde une importance extraordinaire: celui de leur
développement spirituel. C\'est là un point qui a été et est
encore très difficile à résoudre de la manière que nous
voudrions, en raison de ce que l\'enfant vient mol influen-
cé par un milieu qui lui a toujours été hostile. Les résultats
obtenus nous invitent, quand même, à persévérer,
aujourd\'hui comme demain, dans la voie que nous nous
sommes tracée avant tout parce que nous avons la con-
viction que l\'enfant sera finalement de celui qui aura su
le faire sien par l\'affection, par la sympathie, par la con-
fiance obsolue dons les possibilités qu\'il possède à l\'état
latent; surtout et enfin, parce que nous croyons fermement
que l\'avenir appartiendra o qui, dans le présent, aura su
conquérir l\'enfant.

ASSISTENCIA INFANTIL came into being at the "Re-
sidencia Internocional d\'Estudiantes" (international Hos-
tel for Girl Students) of the "Institut d\'Acciô Social Uni-
versitària i Escolar de Catalunya", as the social work
of the students, towards the end of 1934, and soon be-
came thoroughly popular. It became popular because
none is so well fitted as the people to sense the urgent
need of filling a gap which existed in our Country in con-
nection with the social work for children, in spite of the
efforts of official organizations. No doubt there ore still
many countries that hove not yet solved this problem in
the thorough manner that would be desirable. Perhaps
a tragic upheaval is necessary to uproot an order of
things consecrated by tradition and to establish a new
hierarchy of values: The essential value is the child,
with its promise of a new life; while all those things that
tend to prevent conferring the highest category on that
new life, ore secondary values. But the problem was so
acute in Spain, that it could not foil to awoken the finest
feelings of the citizens at the first coll.

ASSISTENCIA INFANTIL. however, could not take up
the matter in its full scope, and from the outset it deter-
mined to confine its efforts to the relief of sick children
from the humbler homes. To this end it got in touch
with the "Hospital CImico" of Barcelona where there
were four children\'s words which it was practically impos-
sible to run due to the Hospital\'s critical financial con-
dition. ASSISTENCIA INFANTIL. therefore, began by
supplying food and the necessary house linen and clothing;
it increased the staff, purchased on ample supply of mo-
dern appliances, surgical instruments, and took upon it-
self all the sanitary and hygienical services of the four
words. Later on, it undertook the complete reform and
suitable decoration of the wards; the installation of iso-
lating boxes, a convenience which was wanting In all the
words, even In the two used for Infectious diseases; the
Installation of o kitchen for dietary cooking, bath-tubs
and wash-stands, and suitable laundry arrangements; a
closet for intubation and tracheotomy for the treatment
of diphtheria —(formerly children were operated on in
their own beds In full view of the other sick children), and
many other improvements.

As a complement to this work, ASSISTENCIA INFAN-
TIL conceived the idea of starting a convalescent home
for the children from the "Hospital CImico", because of
the fact that most of them died for wont of the necessary
core and food. No sooner did ASSISTENCIA INFANTIL
announce its plan publicly thant it was presented with the
magnificent gift of a house and grounds In one of the
finest seaside places of Catalonia. Arrangements were
begun for the Introduction of the necessary changes to
suit the building to the needs of a sanatorium, when
there broke out in the history of Spain the most bloody
military rising on record, it was the 19th of Juli 1936.

At first. ASSISTENCIA INFANTIL gathered bock" into
the frame of the "Hospital Clinico". But the war went
on and it became necessary for the women and chil-
dren to be evacuated from the danger zones. ASSIS-
TENCIA INFANTIL promptly offered its services for
the children and. from the Central Committee of
Aid to Refugees created by the Generalitat of Catalo-
nia, It began—without, however, neglecting Its Initial
work—the new task of founding homes for refugee chil-
dren.

Although the highly dangerous situation of some
Spanish cities, due to bombardments or the proximity of
the ennemy, had compelled the Government to order the
total evacuation of non-combatants, the reluctance of
some families to abandon their belongings, hov/ever
humble, gave rise to the idea of forming large expeditions
of children alone escorted by but a fev/ responsible
persons. At first, each such expedition was a huge but
homogeneous group formed by, say: children of workmen
from the same trade-union, pupils from the same school,
or from a given quarter of the city, inmates from the
same asylum, etc. But later on there was no longer any
possibility of control and the expeditions were arranged
by the Evacuation Committee who gathered the children
anywhere where they could find them as, in Madrid, in the
very underground railways where they had made their
homes.

In Catalonia, the "Central Committee for the Relief of
Refugees" of the Generalifat, undertook to welcome them
and asked the existing organizations for the protection of
children — ASSISTENCIA INFANTIL among them — to
organize the colonies that became necessary. The best
buildings available were quickly fitted for the purpose.
One of them, perhaps the first to be ready, was that of
the "International Hostel for Girl Students" where ASSIS-
TENCIA INFANTIL had been started and was being run.
Considering that University life was at a standstill due to
the mobilization of our youth: the young men at the battle
fronts and the girls working in the rear, no better destina-
tion could be given to the ample premises of the Hostel
and its magnificent gardens than to open them wide to
provide a home and playgrounds for the first little refu-
gees to arrive in Barcelona.

Thus, everywhere in Catalonia, it became necessary to
start children\'s colonies. But, with which aim? Could we
confine our efforts to the solution of a material problem,
or should we take advantage of the opportunity offered
by such a tragic time to derive therefrom a definite les-
son? With very few exceptions, the children came in a
most miserable condition; not only as a result of the
privations imposed by war, but also as a result of other
kinds of want, moral as well as physical, suffered from
their very birth, yea, even before their birth, which had
left a deep Imprint both on their bodies and their disposi-
tions.

In the judgment of ASSISTENCIA INFANTIL. the social
work to be done for the refugee children could not be con-
fined to a superficial action; it needed to be deep enough
in order to have the power to destroy the second nature
that the children, specially those between the ages of 10
and 15, had built for themselves as a reaction against
the hard and difficult surroundings in which they had
developed.

Such was, therefore, the policy with which ASSISTEN-
CIA INFANTIL set to work in founding its colonies.
The home life and school life will be dealt with in separate
chapters; not indeed because they are matters to be
considered independently of eachother, but just in order
to give a clearer picturie of the way we have arranged
the former and how we are running the other along the
lines of our policy.

One of the features of the homes created by ASSIS-
TENCIA INFANTIL is beauty with its corollaries of order
and cleanliness. In dealing with children who have never
been surrounded by any beautiful thing, who have never
enjoyed order and tidiness because of the hazardous lives
of their parents, and who know nothing of personal clean-
liness, such a home atmosphere is THE ONLY THING
which con correct the failure of men and foster in the
little ones the sensitiveness which was not awakened in
them previously. The photographs inserted in this text
will give some idea of our conception of what the home
of the refugee child should be. Intimacy and beauty,
along with great simplicity, without, however, neglecting
any detail either in the home on in the child\'s world of
affection, in order that he may find himself quite naturally
in a new life: the life to which he v/as entitled and which
should enable him later on to offer the best of himself to
the community.

Photographs, however, cannot record the most interest-
ing port of it all, viz.: the inner value of such homes, the
influence they will have in the character of children whose
only teachers in time of peace were the street, the hovel
or the ignoble asylum. ASSISTENCIA INFANTIL cannot
foresee how long such children will remain in the colonies
created for their benefit; but ASSISTENCIA INFANTIL is
certain of one thing — the one that it cares to know —
that, whether long of short, the stay will leave a clear
and deep imprimint on the children\'s souls!

Home life is organized as that of a large patriarchal
family. The centre of the home is the person fulfilling
the duty of "Mother", and all the helpers, all of whom
are unpaid, co-operate in the satisfactory working of the
colony, each in the capacity determined by his or her own
capabilities. Among such helpers, there ore a few boys
and girls from among the refugees who, due to their
age and their sense of responsibility, ore able to par-
take in the work of the home. Our aim is to get them
used to making themselves useful, to co-operate effectively
— which is an education in itself—in some service to the
miniature society of which they are a port. This also
provides a means of training the girls in household work
and showing them how to create a dignified and beautiful
home, such as will certainly remoin in their minds as a
model and on incentive when the time comes for them
to moke their own homes.

yVe will not lengthen this chapter unecessarily by giv-
ing full details of the running of the household. We
believe we hove already made it quite clear that ASSIS-
TENCIA INFANTIL has not attempted to offer the
children merely the solution of their material problem; it
has also wished to cope with what it considers of the hig-
hest importance: the problem of their spiritual develop-
ment. This has been, and still is, very difficult to attain in
the degree to which we aspire, because the children come
to us already spoilt by the hostile atmosphere that has
always surrounded them previously. However, the results
so for obtained encourage us to persevere, now and later
on, in our purpose and policy; and this for two reasons:
first, because we feel sure that ultimately the child will
belong to those who will have gained his attachment by
affection, by sympathy, and by utter confidence in the
possibilities within the child; and secondly, because we
believe that the future will pertain to those who in the pre-
sent will have mode the child their own.

What we have created in our colonies is somewhat
different from what the word "school" suggests; yet we
do not find a better name for it. The children do not
attend school properly speaking, because our purpose is
not so much to give them instruction as education. This
does not mean to say that we have neglected to cultivate
their intellectual side; it is token care of by means of
conversations while sitting under the trees or on the sands,
facing the sea, in on altogether more alive and attractive
way than at set times in a dull class-room. The subject
matter is provided by any interesting thing offering itself
to view: an aeroplane flying overhead, a ship seemingly
gliding along the horizon, a budding shrub or a chip from
a rock; or yet a visit to a workshop or a factory where
the fruits of work allied to intelligence can be plainly
demonstrated to the children\'s minds.

We rely entirely on the endless subjects offered by life
itself, because we wish to awaken in the child on eagerness
for knowldge, a spirit of observation, a capacity for a
deep and serene contemplation of the wonders with which
nature surrounds him on all sides and which yet he hod
never before SEEN though they were constantly before his
eyes.

The intellectual side of our work is intimately connected
with, rather should we soy it is mode subservient to the
educative side, because we aim at shaping children who
will be free, healthy in body and soul, conscious, happy
and capable of truly thinking ond feeling. Grommor and
language, arithmetic, geography and history, are all
wrapped up In something that attracts the child, though
we ore aware of the fact that in this way his mind does
not retain so much of the definite datum of which we
grown-ups are so fond. We believe he will hove time
enough to memorize facts later on when he will have
saturated his soul with the joyful and beautiful life that
he hod never before known, and above all, when that
second nature that he hod built for himself as a protection
against his hostile and uncomprehending surroundings will
hove been entirely replaced by the child\'s own noble and
trusting nature.

The first step of the little refugees In the colonies of
ASSISTENCIA INFANTIL is to enjoy the delights of real
play, the attraction of stimulating games, under a disci-
pline and in full light: foot-ball, swimming, rowing, hiking,
according to each Colony — as a substitution for the
stealthy and mischievous activities of the street and
prohibited desires. In addition, this method provides a
means of strengthening the aenemlc body and awakening
in it theretofore unsuspected possibilities.

Once the children are settled in the Colonies, the
general outline of their doily life is as follows: gymnastics
and sun-bath early in the morning, followed by conversa-
tion; after that the older children take turns at cultivating
the land; then follow games, swimming, or rowing or a
walk In the country, and afterwards the midday meal, it
has been our endeavour In the Colonies where children
are over 12, to provide a plot of land for each to
cultivote. As a general rule, the County Councils them-

selves have placed at the disposal of ASSISTENCIA IN-
FANTIL large tracts of land that the children have turned
into highly productive orchards by devoting to them an
altogether surprising amount of activity. Such activity
has been shown by them in everything leading to the
development of physical energy. In one Colony, for
instance, they have turned a lake of stagnant water into
an excellent swimming bath. The slime from it, nearly one
foot thick, has been used to fertilize the ground of a hard
tennis court in the same property, which, under the chil-
dren\'s own care, has yielded a second crop by June.

Some children prefer gardening or manual work such
as carpentry, pottery, electricity, etc., to farming. All
of these things are among the means of education placed
at the disposal of the little refugees, but, needless to say,
we allow each one to follow to some extent his own incli-
nation, in order that each may find a means of creating
something, and in such creation find that fullness of life
which will stimulate him to persevere in a work which,
while it will aid to form his own personality endowing him
for the future, will at the same time be his offering to
the community.

After the early afternoon rest there is another general
conversation, followed by recreation, and then individual
work: the little ones will draw "Mickeys" and "Popeyes",
while the older ones write on their copy-books or read in
the Colony\'s library. After this, supper, and before bed
and exchange of views, a fairy tale, a little music; some-
thing to fill the imagination pleasantly, thus lifting off the
burdens of the day.

Such is the organized "school life" in the little refugees,
day. But in this life we also introduce those other act-
ivities which are of immense value in shaping their spiritual
nature, viz. the concerts which are given almost every
week in the form of musical education; eurythmies every
other day; artistic performances, in the form of theatri-
cals or dances, about once a month. All this contributes
to fulfill the purpose of ASSISTENCIA INFANTIL as above
explained, namely: to take advantage of the opportunity
offered by the present tragedy in order to solve, along
with the material problem of the refugees, that other
deeper moral problem existing in most of the children and
which has its root in the neglect in which they have
formerly lived. If we attain this purpose, if such children
under the influence of a new atmosphere grow by and by
into men and women conscious of their social responsibi-
lity. they will be the true builders of a new future, and
the suffering of the Spanish civil war will not have been

m vam.

m

m

L\'estany ofereix als petits atractius inesgotables.
El estanque ofrece a los chiquillos atractivos Inagotables.
L\'étang offre d\'innombrables attraits pour les enfants.
The lake offers endless attractions for the children.

m

■

ä

V-

\\ . ^ . » • t

av

Hi

Vv îTi

_

La colônia «Els Pins» té un magnifie estany, fruit del treball dels nens durant
cinc mesos. D\'aquest estany son les escenes que il-lustren aquestes planes.

La colonia «Els Pins» tiene un magni\'fico estanque, resultado del trabajo de los nirios
durante cinco meses. De este estanque son las escenas que ilustran estas paginas.

La colonie tEls Pins» possède un magnifique^étong comme résultat dejcinq mois de
fravail fait par les enfants. Ce sont des scènes de cet étang qui illustrent ces\'pages.

As a resuit of five months work by the children themselves, the ;«Els Pins»lcolony
possesses a fine lake. The illustrations on these pages are scenes from the lake.

LA OBRA A REALIZAR
L\'OEUVRE A RÉALISER
WORK TO BE DONE

",x v

EN EL PRESENT I EN EL FUTUR

Hem de considerar dos ospectes de l\'obro a reoliizar:
el primer correspon a la tasca del moment present i que
no pot ésser empreso per monco de mitjons i de que-
viures: cases i més cases, totes elles magnifiques, esperen
a Catalunyo milers d\'infants que hora dorrera hora i
dia darrera dia eston encaro sofrint els horrors i les pri-
vacions de la guerra.

L\'altro tosco correspon a l\'endemà d\'aquesta Iluita
ilargo i .dolorosa, perquè séria un error gravîssim creure
que, des d\'oquell moment, ja no ho d\'existir el problema
dels infants refugiats.

Per a otendre el primer aspecte preguem que sigui lle-
git e! copitol: "MITJANS PER A LA REALITZACIÔ DE
L\'OBRA" i el pressupost que l\'ocompanyo. Per a compren-
dre la magnitud del segon i, per tant, la importancia de
la continuïtat de l\'esforç, només direm: que finida la guer-
ra hi haurà, d\'uno banda, la totalitot d\'uns infants que no
podron tornar a un paîs devostot, a una llor desfeta; cal-
drà reconstruir les poblacions i refer l\'economia obans que
el retorn no sigui possible. Hi haurà, de l\'altro, un contin-
gent d\'infants més nombres del que temem que no podrà
entornar-se\'n moi més perquè ningû no podrà refer unes
families definitivoment desoparegudes. I hi haurà, finol-
ment, els infants que, no inclosos ovui en les nostres co-
lonies per no tenir condicio de réfugiât, necessitoran llo-
vors del nostre suport per la pèrdua en la Iluita del pare
o de qui fos el principal suport de la familia.

La nostra tasca amb els infants a l\'acaboment de la
guerra, no ton sols no haurà finit, sino que gairebé tot
just estarà ois seus començaments. No és pas gens dificil
de preveure el greu problema que representoria per al
futur d\'Espanya haver-los d\'abondonor a llur sort sense
un ajut economic, sense una influència moral, sense una
direcciô inteHigent.

No podem, a més o més, oblidar que molts dels in-
fants orribats a Catalunyo cercont un refugi seron, quan
la guerra, ocabi uns adolescents a punt d\'entrar a la vida
del treball. Per a ells col preveure ja des d\'ara I\'organit-
zaciô de tollers i granges, d\'escoles d\'agençament do-
mestic i de manufocturacions; io fundocio d\'una escola
d\'estudis tècnics on puguin manifestar-se les possibilitots
dels més aptes. El nostre objecte és que coda infant, ja
sigui com artesà amb un ofici determinat, o amb una
especial copocitot de treball, pugui prestar un servei a
la societat.

Resumint, direm que ASSISTENCIA INFANTIL, a més
de voler evitar als nens refugiats els horrors de la Iluita,
voldrio tombé evitar en el futur que l\'infant réfugiât i ei
no réfugiât fossin victimes de les consequèncles d\'una
guerra que no han desencodenat.

Dels milers de ciutadans que llegiran aquestes planes i
contemplaran llur informacio gràfico, depèn la reolitza-
do de l\'idéal d\'ASSISTENCIA INFANTIL.

Hemos de consideror dos ospectos de la obra por rea-
lizar: el primero corresponde a nuestra labor en el mo-
mento presente y que no podemos continuar con la inten-
sidad necesario por falta de medios y de vfveres: casas
y mas casas, todas ellas mognificos, esperon en Cota-
luiïa a millares de ninos que hora tras hora y dia tros dio
sufren aun los horrores y privociones de la guerra.

El otro ospecto corresponde al periodo que ha de se-
guir a esta lucha largo y dolorosa, porque seria gravi-
simo error suponer que, desde aquel momento, ya no
existiró el problema del nino refugiado.

Para atender a lo que pudiéramos llomor la primera
parte, rogamos que se lea el oportado que llevo por titu-
lo: MEDIOS PARA LA REALIZACION DE LA OBRA y
el presupuesto que le acomporia. Para comprender la
mognitud de lo segunda y, por tonto, lo importancia de
la continuidad del esfuerzo, diremos ton sólo: Que, ter-
minada lo guerra, tendremos, de una parte la totalidad
de unos nirios que no podran regresar a un pais devos-
tado, a un hogor deshecho; serâ necesario reconstruir las
poblaciones y rehacer la economia antes de que el re-
greso sea posible. Tendremos, por otra parte, un mas
numeroso contingente de ninos del que tememos que no
podra volver jamas a su lugar de origen, porque nadie
podra ofrecerle la familia que desaporeció para siem-
pre. Y tendremos finalmente los ninos que, no incluidos
hoy en nuestras colonias por no tener condición de refu-
giodos, necesitaran entonces de nuestra ayuda a causa
de lo pérd.ida en lo lucha del padre o de quien fuese et
principal sostén de la fomilio.

Nuestra actuación respecto de los ninos al final de la
guerra, no ton sólo no habra terminado, sino que estorâ
en sus comienzos. No es dificil prever el grave problema
que representaria para el porvenir de Esparia tener que
abondonorlos a su suerte sin un apoyo económico, sin una
influencia moral, sin una dirección inteligente.

Ademós, no podemos olvidor que muchos niiios llego-
dos a Cotoluna en busca de refugio, serón, cuando ter-
mine lo guerra, adolescentes a punto de entrar en la vida
de trabajo. Para ellos hemos de prever, ya desde ahora,
la organizoción de talleres y gronjas, de escuelas de eco-
nomîo doméstica y de manufacturas; la fundación de una
escuela de estudios técnicos en que se manifiesten los
superiores aptitudes psiquicas de los mas aptos. Nuestro
objeto es que coda nino, ya seo como artesano con de-
terminodo oficio o con una especial copacidad de tra-
bajo pueda prestor un servicio a la sociedad.

Resumiendo hemos de decir que ASISTENCIA INFAN-
TIL, ademas de querer evitar a los niiïos refugiados los
horrores de la guerra, quisiero evitar también en el por-
venir que el nino refugiado y el no refugiado fuesen victi-
mos de las consecuencios de una guerra que ellos no des-
encadenaron.

De los millares de ciudadanos que lean estas póginos
y contemplen su información grâfica depende la realiza-
ción del ideal de ASISTENCIA INFANTIL.

Il y a deux aspects à considérer dans l\'oeuvre à réali-
ser: le premier correspond à la tâche du moment présent
^t qui ne peut être entreprise par suite du manque de res-
sources et de la pénurie des aliments. Nous faisons rémar-
quer qu\'un grand nombre de maisons, magnifiques pour la
plupart, attendent en Catalogne lo venue de miliers
d\'enfants et que les heures, les jours passent et la torture
et les privations de la guerre continuent pour eux.

L\'autre aspect se rapporte au lendemain de cette lutte
longue et douleureuse, car ce serait une grave erreur que
de croire qu\'à partir de ce moment le problème des en-
fants réfugiés aura cessé d\'exister.

Pour foire face au premier de ces deux aspects nous
vous prions de lire attentivement le chapitre "MOYENS
POUR LA REALISATION DE L\'OEUVRE" et le budget
qui l\'accompagne. Pour comprendre l\'extrême importance
•du second et, par tant, l\'importance de la continuité de
l\'effort, nous dirons simplement: la guerre terminée, tous
ces enfants ne pourront évidemment pas revenir dans leur
pays dévasté, dans leurs foyers détruits; il faudra recons-
truire villes et villages et redresser l\'économie avant de
pouvoir y songer. D\'autre part un fort contingent d\'entre
eux, plus élevé sons doute que nous le craignons, se verro
dans rimpossiblllté de s\'en retourner jamais parce qu\'on
ne peut refaire les familles définitivement disparues. Il y
aura encore, pour terminer, les enfants qui ne figurent
pas aujourd\'hui dons nos colonies pour n\'être pas des réfu-
giés mais qui auront besoin plus tard de notre soutien pour
avoir perdu dons la lutte le père ou la personne qui subve-
nait à leurs besoins.

L\'oeuvre à réaliser avec les enfants à la fin de la guerre
loin d\'être sur le point de finir sera, peut-on dire, tout juste
à ses commencements. Il n\'est pas difficile de prévoir h
gravité du problème que signifierait pour l\'avenir de l\'Es-
pagne l\'abandon de tous ces enfants sans une aide maté-
rielle, sons une influence morale, sons une direction intelli-
gente.

Nous ne pouvons, de plus, oublier que bon nombre de
ces enfants qui sont venus chercher un réfuge en Cata-
logne, seront alors des adolescents à point de s\'affronter
avec la vie du travail. Pour cette jeunesse il faut donc
prévoir d\'ores et déjà, l\'organisation d\'ateliers et de fer-
mes, d\'écoles menagères et d\'arts et métiers, et même
d\'une école d\'études techniques oij les plus capables puis-
sent donner preuve de leurs possibilités psychologiques et
intellectuelles.

Notre objectif est que chacun d\'eux, comme artisan
avec un métier ou avec une capacité de travail spéciale
soit en état de prêter un service à la société.

Pour résumer nous dirons qu\'ASSISTENCIA INFANTIL
en plus de vouloir épargner aujourd\'hui aux enfants réfu-
giés les horreurs de la guerre, voudrolt éviter dans le futur
que l\'enfant, réfugié ou non, puisse être victime des con-
séquences d\'une guerre dans laquelle Ils n\'ont en fin de
compte aucune responsabilité.

We have to consider two phases in the work yet to
be done. First, that which has to be done at present
and which cannot be carried on to the fullest extent that
is needed, for want of means generally and of foodstuffs
in particular. There are in Catalonia very many buildings,
all of them splendid for the purpose, awaiting the
thousands of children who, day after day and hour after
hour, ore still suffering the horrors and privations of war.

The other phase is the work that will hove to be done
after this long and cruel fighting is over. Let no one be
deluded by the Idea that from that time on the problem
of the refugee children will ceosse to exist.

In order to meet the requirements of the first phase,
may we draw attention to the next chapter entitled "THE
MEANS" and to the estimates appended thereto. In
order that our readers may gouge the magnitude of the
latter and, therefore, the paramount importance of a
continuous effort, we would just point out the following
facts: After the war there will be, on the one hand, all
the children who will not be able to return to a devostoted
district and a ravaged home; towns will have to be
rebuilt and local economy reestablished before their
return becomes possible. On the other hand, there will
be a large number of children,—more numerous than we
now imagine—who will never be able to go bock for the
simple but poignant reason that no human power will
be capable of gathering together again the families to-
tally stamped out. And, there will also be those other
children who ore not now in our Colonies because they
ore not "refugees", but who will then need our help having
lost in the war either the father or whoever was the chief
supporter of the family.

Th^ work on behalf of children, therefore, will be far
from ending with the war, rather it may be said that it
will begin then. It is easy to realize the serious drawback
that it would be for the future of Spain if she hod to
abandon these children to their own fate without mate-
rial support, without a moral influence or on intelligent
guidance.

Furthermore, we must not lose sight of the fact that
many of the children who have come to Catalonia for
shelter, when the war is over will be neoring the age when
they will hove to start work. We must, therefore, be
planning already the starting of workshops and farms, of
housekeeping schools and training schools for manufac-
turing work, and the founding of a technical school where
the most capable will be able to test their particular
psychological or intellectual ability. Our aim is that each
child may be made fit to render some service to society,
in whatsoever capacity, be it farming, or a manual trade,
or any other definite capacity for work.

In one word: ASSISTENCIA INFANTIL. beyond wishing
to save children from the horrors of war in the present,
aspires for the future, to save them oil, whether refu-
gees or not, from the consequences of a war that they
hove certainly not brought about.

The possibility of making this dream come true lies
with the thousands of people who will read these pages
and gaze on the accompanying pictures.

«

f^^Biiils^BlBïï®

La coionia «Els Pins» dispo-
sa d\'un bell édifie! radejot
d\'ungran pare.

La coionia <Els Pins» dispone
de un hernfioso edificio-
rodeodo de extenso parque.

la colonie «Els Pins» est insta-
llée dans un beau bâtiment
entouré d\'un grand parc.

The «Els Pins» Colony has-
a beautiful building anc(
extensive grounds.

Les nenes més grons s\'acostumen a ésser
utils iniciànt-se en els quefers domèstics.

Las mayorcitas se acostumbran a ser utiles
iniciàndose en los quehaceres domésticos.

Les plus âgées entre les fillettes commen-
cent à se rendre utiles en même temps
qu\'elles apprennent à faire le ménage.

The elder among the girls begin to find
pleasure in moking themselves useful
while learning household work.

MEDiOS PARA LA REALIZACIÓN DE LA OBRA

MITJANS PER A LA REALITZACIÓ DE L\'OBRA

ASSISTENCIA INFANTIL no compta amb altres mit-
jans per a realitzar la seva vastissima obra que la quota
individual, el donatiu en diner o en espècie i les aporta-
cions en trebail. 25.000 socis s\'apleguen avui entorn d\'a-
questa Entitat, perô aquest nombre és insuficient per a
fer front als problèmes que la guerra i la situació social
de milers d\'infants ens plantegen. Per aixo acudim a
vosaltres, ciutadans de tots els països, de totes les races,
de totes les ideologies.

Avui Espanya necessita el vostre suport per a salvar
els seus Infants del gran cataclisme. De diverses maneres
pot ésser ajudada: hi ha Institucions estrangeres que cos-
tegen colônies de nens refugiats a Catalunya; hi ha fa-
milles que sostenen un o alguns infants a les colônies d\'AS-
SISTENCIA INFANTIL; hi ha fabricants, comerciants, in-
dustrials que fan esplèndides donacions de materials o de
queviures; hi ha nuclls internacionals, el nexe d\'unlô dels
quais és: "AJUT A LES DONES I INFANTS D\'ESPANYA";
tothom en un sentit o altre pot prestar la seva coHobo-
ració.

LIegiu, doncs, els pressupost que es publica a contl-
nuacló i adreceu-vos a la nostra Delegació al vostre pois.
Que ningû delxi de respondre al crit d\'Espanya a favor
dels seus infants, a la divisa d\'ASSISTENCIA INFANTIL.
"TOTS AVUI PER AL NEN I EL NEN SERA DEMA PER
A TOTS".

ASISTENCIA INFANTIL no cuenta con otros medios
para realizor su vastisima obro que la cuota Individual,
el donativo en dinero o en especie y las aportaciones en
trabajo. 25.000 soclos se reunen hoy dia en torno de esta
entidad, pero este numero es Insuficlente para afrontar
los problèmes de la guerra y la situaclón social que milia-
res de nirïos nos plantean. Por esto acudimos a vosotros,
cludadanos de todos los poîses, de todas las razas, de
todas las ideologias.

Hoy Espana neceslta de vuestra ayuda para salvar a
sus ninos del gran cataclismo. De muchas maneras podéis
hacerlo: hay instituclones extranjeras que costean colonias
de nlrios refugiados; hay familias que sostienen uno o va-
rios ninos en colonias de ASISTENCIA INFANTIL; hay
fabricantes, comerciantes e industriales que hacen esplén-
dldos donativos en material y vfveres; hay nùcleos inter-
nacionales cuyo nexo de union es: AYUDA A LAS MU-
JERES Y NIROS DE ESPARA; todos, en uno u otro sen-
tido, pueden hacer algo.

Leed, pues, el presupuesto que se publica a continua-
ción y dirigiros a nuestra Delegación en vuestro paîs. Que
nadle deje de responder al llomamiento de Espana en
favor de sus nlrios, a la divisa de ASISTENCIA INFAN-
TIL: "SEAMOS HOY TODOS PARA EL NIRQ Y EL
NIRO SERA MARANA PARA TODOS".

ASSISTENCIA INFANTIL n a d\'autres réssources, pour
porter à terme cette oeuvre gigantesque, que les cotisa-
tions individuelles, les donations en métaHique ou en
nature et la coopération sous forme de travail. Notre
entité compte aujourd\'hui 25.000 sociétaires, mais ce
nombre est bien insuffisant pour faire face à tous les pro-
blèmes que la guerre et la situation sociale de milliers
d\'enfants pose devant nous. Ainsi nous faisons appel à
vous, quel que soit votre pays, votre race, votre idéologie.

L\'Espagne a besoin aujourd\'hui de votre appui pour
sauver ses enfants du grand cataclysme. Vous pouvez nous
aider de bien de manières: certaines institutions étrangè-
res ont pris à leur charge des colonies d\'enfants réfugiés
en Catalogne; quelques familles soutiennent à leurs frais
un ou plusieurs enfants dans les colonies d\'ASSISTENCIA
INFANTIL; des fabriquants, des commerçants et des in-
dustriels ont fait don généreusement de matériel, de co-
mestibles; il y a des groupes internationaux d\'amis dont
ia devise est: AIDE AUX FEMMES ET AUX ENFANTS DE
L\'ESPAGNE; tous, d\'une manière ou de l\'autre peuvent
nous prêter leur appui.

Lisez, donc, le budget ci-dessous et adressez-vous à no-
tre Délégation dans votre pays. Que personne ne laisse
sans reponse l\'appel de l\'Espagne en faveur de ses en-
fants, d\'acord avec la dévise d\'ASSISTENCIA INFAN-
TIL: "TOUS AUJOURD\'HUI POUR L\'ENFANT ET L\'EN-
FANT SERA DEMAIN POUR TOUS".

THE MEANS

The only sources from which ASSISTENCIA INFANTIL
derives the wherewithal to carry on its vast work, are
individual subscriptions, donations in money and in kind
and voluntary work. We have at present 25.000 subscri-
bers, but this number is insufficient to meet the needs
confronting us. That is why we appeal to you, citizens of
every country, of every race and of every way of thinking.

Spain needs your help to-day in order to save her
children from the great cataclysm. You can help in many
and various ways: there are some foreign institutions who
finance homes for refugee children in Catalonia; there
are families who undertake to contribute with the upkeep
of one or more children within the colonies of ASSIS-
TENCIA INFANTIL: there are manufacturers, commer-
cial firms and other business enterprises who contribute
with splendid donations of materials and foodstuffs; there
are groups of friends who are linked by the common
slogan SAVE THE SPANISH WOMEN AND CHILDREN
and who procure us the products that we lack. Everybody
in one way or another can lend his support.

We pray you, therefore, to peruse the following budget
and to get in touch with our Delegation In your Country.
Let no one be deaf to Spain\'s cry of help for her chil-
dren or to the motto of ASSISTENCIA INFANTIL- "LET
ALL BE FOR THE CHILD TO-DAY. AND THE CHILD
WILL BE FOR ALL TO-MORROW".

BIBLIOTECA CIRCULANT INFANTIL

En l\'aspecte cultural ASSISTENCIA INFANTIL ha cre-
gut necessarl crear per als nens refugiats a Catalunya la
BIBLIOTECA CIRCULANT INFANTIL Era completament
impossible augmentor el pressupost de sosteniment de
coda colonia omb la fundacio i renovaciô d\'una biblio-
teca que vingués a satisfer els desigs dels nens; era, pero,
possible fundar una gran biblioteca per a TOTES les co-
lonies, interessont-hi l\'aportaciô dels ciutadans de Cata-
lunya que, en aquest cas, corn en tots, han respost admi-
rablement.

Avui, doncs, funciona a Catalunya, d\'acord amb la
Comissio de les LIetres Catalanes, la BIBLIOTECA CIR-
CULANT per al nen réfugiât. Estan orgonitzades les tra-
n-eses a coda colonia per mitjà de lots de 80 volums que
son renovots quan els nens els han llegit. A més d\'aquests
lots, que forma ASSISTENCIA INFANTIL segons les afi-
cions i edat dels petits lectors, disposa coda colônia d\'una
petita biblioteca de Ilibres de consulta.

D\'aquesta manera ASSISTENCIA INFANTIL pot sa-
tisfer l\'afony del nen réfugiât de viatjar, o traves dels
Ilibres, per oltres mons, altres époques i altres terres, par-
que pot posar al seu abast el més selecte i més suggestiu
de la literatura de tots eis temps, nacional i estrangera.

En el aspecto cultural ASISTENCIA INFANTIL ho crei-
do necesario fundar para los pequefios refugiados en Ca-
taluna la BIBLIOTECA CIRCULANTE INFANTIL. Era com-
pletamente imposible aumentar el presupuesto de soste-
nimiento de cada colonia con la fundaciôn y renovaciôn
de una biblioteca que sotisflciera los anhelos del nifio;
era, sin embargo, posible, fundar una gran biblioteca para
TODAS las colonias e interesar en ella la aportaclôn de
los cludodonos que viven en Catalufia, que en esta oca-
sion, como en todas, han respondido odmlrablemente

Hoy, pues, funciona en Catalufia, de ocuerdo con la
Comislôn de las Letras Catolanas, la BIBLIOTECA CIR-
CULANTE para el nifio refugiado. Los envios se han orga-
nizodo por medio de lofes de 80 volûmenes para cada
colonia y se renuevan cuando los ninos los han leido. Ade-
mâs de estos lofes que forma ASISTENCIA INFANTIL
segûn los oflclones y edad de los pequenos lectores, se
envia a coda colonia una pequena biblioteca de libres de
consulta.

De esta manera ASISTENCIA INFANTIL puede satisfa-
cer el ofôn que el nifio refugiado siente de vlajar, a tra-
vés de los libros, por otros mundos, otras épocas y otros
tierras, porque pone a su olconce lo mâs selecto y suges-
tivo de la literatura nacional y extranjera de todos los
tiempos.

En ce qui concerne l\'aspect cultural, ASSISTENCIA IN-
FANTIL o considéré nécessaire la création de la BIBLIO-
THEQUE CIRCULANTE ENFANTINE destinée aux enfants
réfugiés en Catalogne. 11 ne pouvait être question de fon-
der et soutenir une bibliothèque suffisante pour donner
pleine satisfaction aux désirs des enfants; par contre on
pouvait envisager la création d\'une grande bibliothèque
pour la totalité des colonies, en faisant appel à la coope-
ration des citoyens de Catalogne qui, cette fois encore,
comme dans toutes les circonstances, nous ont prété ad-
mirablement leur collaboration.

Aujourd\'hi, donc, d\'accord avec la "Comissio de les
lletres Catalanes", la BIBLIOTHÈQUE CIRCULANTE
pour les enfants réfugiés fonctionne normalement. Des en-
vois sont organisées pour chaque colonie par lots de
quatre vingt volumes qui sont renouvelés quand ils ont
été lus par les enfants. En dehors de ces lots qu\'ASSIS-
TENCIA INFANTIL compose en tenant naturellement
compte de l\'âge et des goûts des petits lecteurs, chaque
colonie dispose encore d\'une petite bibliothèque de livres
classiques.

A CHILDREN\'S LENDING LIBRARY

As a complement to its educational work, ASSISTEN-
CIA INFANTIL has felt it advisable to form a Lending
Library for Children. It was quite out of the question to
burden the upkeep budget of each Colony by forming
and renewing a library capable of satisfying the needs
of the children. But on the other hand it was quite
feasible to form one big library for ALL the Colonies by
arousing the active Interest of Cotolonlans who in this
cose, as In all others, hove responded magnificently.

Thus we hove already In working order, under the
auspices of the "Comissio de les Lletres Catalones", a
LENDING LIBRARY for refugee children. The books ore
sent to each home or Colony in lots of 80 volumes which
are renewed after reading. Apart from these circulating
lots arranged by ASSISTENCIA INFANTIL according to
the taste and age of the young readers, each Home or
Colony has its own small library of informative books.

in this way ASSISTENCIA INFANTIL can satisfy the
need of oil children to travel through books in other
worlds, other times and other lands, as we are able to
place at their disposal all the best and most attractive
literature of all times, whether national or foreign.

J

■

■

iwaïlfîs

»

11

»

1

•c\'C.

»

H

H

Dans la colonie «Radio Barcelona» de Caldes d\'Estrac.
In the colony «Radio Barcelona» at Caldes d\'Estrac.

■

■

■

■

-_— ■ - -

IP

PRESSUPOST PER A LA INSTALIACIO D\'UNA COLONIA DE 20 NENS

MENJADOR

4 faules de 6 places cada una ......

25 cadires ...........................

i bufet ...........................

12 tovolles ........................

50 tovallons amb la seva bossa ......

4 soperes ...........................

15 plafes ...........................

50 plats plans ........................

50 plats sopers ........................

30 plats de postres ..................

30 taces ..............................

30 vasos ...........................

30 coberts ...........................

Imprevistos ...........................

Total pessetes ............

CUINA I OFFICE

Instai-lació ...........................

Bateria de cuina ...... ...............

Total pessetes ... .........

DORMITORI

25 Hits ..............................

25 matalassos ........................

25 coixins ...........................

100 llençois ........................

50 coixineres ........................

25 mantes ........................

50 bànoves ........................

25 tamborets ........................

50 tovaHoles ........................

6 tovalloles de bany ...............

Total pessetes ............

CAMBRA DE COSIR I PLANXAR

I taula de planxa ...............

I planxa .....................

I armari rober per a!s nens ...
I armari per a la roba de casa
I taula ........................

Total pessetes

SALA DE CLASSE

5 taules ... ............

25 cadires ...............

2 arma ris petits .........

Llibres i material escolar ...

Total pessetes

825\'-

INFERMERIA

Total pessetes

SECRETARIA

Total pessetes

RESUM

Menjador ... .............................I.923\'50 pessetes

Cuina ..........................................1.700\'—

Dormitoris............... ... 4.820\'—

Cambra de cosir i planxar ... 400\'—

Sala de classe....................825\'—

Infermeria ... .............................300\'—

Sécréta ria....................................300\'—

SUMA TOTAL......... I0.268\'50 pessetes

SOSTENiMENT D\'UNA COLONIA DE 20 NENS DURANT UN MES

Pessetes per mes

20 nens, tot comprés, a 3\'50 pessetes per dia ...... ..................................................................2.100

5 persones grans a 3\'50 pessetes per dia....................................... ... 525

Despeses mensuals, com telèfon, llum, aigua i imprevistos ......................................................375

TOT COMPRES, despeses mensuals ....................................... 3.000

Heus-acî el pressupost complet de les despeses de fundació i sosteniment d\'una colonia de 20 nens refugiats. Si la colônia podés
ésser d\'un nombre superior o hagués d\'ésser inferior, fàcilment fora calculable la diferència. En tots els casos ASSISTENCIA INFANTIL
facilitarà la roba dels infants.

COMEDOR

4 mesas de 6 plazas cada una

25 sillas........................■ ■■■ y

I bufefe ............... . . . . "

12 manteles........................

50 servilletas con su boisa ...........

15 fuentes ......................

4 soperas ..........................

50 platos llanos ....................

30 platos soperos .................

30 platos de postres ............

30 tazas .........................\'

30 vasos ......................

30 cubiertos ......................

imprevistos.........................

Total pesetas ............

COCINA Y OFFICE

Instalación ......................

Bateria de cocina .........

Total pesetas ...

DORMITORIO

25 camas ...........

25 almohadas ........

100 sâbanas ... ........

50 fundas de almohaaa

25 montas............

50 colchas ............

25 taburetes ..........

50 toaüas ............

6 toallas de bano ...

Total pesetas ............

CUARTO DE COSTURA Y PLANCHA

I mesa de plancha ...............

I plancha ................

I armorio roparo para los ninos......

I armario para la ropa de casa
i mesa ...............

Total pesetas

SALA DE CLASE

5 mesas ...............

25 sillas............ ......

2 armarios pequerios ......

Libros y material escolar ...

Total pesetas ...

ENFERMERIA

Total pesetas

SECRETARIA

Total pesetas

RESUMEN

....................................1.923\'50 pesetas

Cocina ..........................................1.700\'—

Dormitorio .................. 4.820\'_

Cuorto de costura y plancha. 400\'_

Sala de clase ............... 825\'_

Enfermerîa .................. 300\'_

Secretarîa .................. 300\'_

I0.268\'50 pesetas

SOSTENIMIENTO DE UNA COLONIA DE 20 NINOS DURANTE UN MES

20 ninos, todo comprendido, a 3\'50 pesetas por dfa ......

5 personas mayores, a 3\'50 pesetas por dfa ............

Gastos mensuales, como teléfono, luz, agua e imprevistos\'

TODO COMPRENDIDO, gastos mensuales......

He aquf el presupuesto completo de los gastos de fundación y sostenimiento de una colonia oara 20 nino, c i ( •

pudiera ser de un numero mayor o debiera ser inferior fnr;tm«n = cLt^ I j-x .retugiados. Si la colonia

FANTIL facilitara la ropa de los ninos. foc.lmente seria calculable la diferenco. En todos los casos ASSISTENCIA IN-

m

SALLE A MANGER

4 tables pour 6 enfants chacune ......

25 chaises......... ..................

I buffet........................... 200\'_

12 nappes...... ..................

50 serviettes avec garde-servîetto ...

4 soupières........................

15 grands plats.....................

50 assiettes plates..................

30 assiettes creuses...............

30 assiettes à dessert...............

30 tasses ........................

30 verres ........................

30 couverts........................

imprévu...........................

Total pesetas......... ,

CUISINE ET OFFICE

installation.........................

Batterie de cuisine...................

Total pesetas ............

CHAMBRES A COUCHER OU DORTOIRS

25 lits ...... .....................

25 matelas..................

25 oreillers...........................

100 draps de lit...............

50 taies d\'oreiller.....................

25 couvertures........................

50 couvre-lits........................

25 tabourets........................

50 essuie-mains........................

6 serviettes de bain..................

Totol pesetas

SALLE DE COUTURE ET DE REPASSAGE Totol p«setos

I table à repasser..................

I fer à repasser..................

i armoire pour le linge des enfants ..
! armoire pour le linge de la maison ..

1 table ........................

Total pesetas .........

SALLE DE TRAVAIL DES ENFANTS

5 tables ........................... 40\'_

25 chaises........................

2 petites armoires..................

Livres et matériel scolaire............

Total pesetas .........

INFIRMERIE

Total pesetas

SECRETARIAT

Total pesetas

RESUME

10.268\'50 pesetas

SOUTIEN D\'UNE COLONIE DE 20 ENFANTS PENDANT UN MOIS

Pesetas par mois

20 enfants, tout compris, à 3\'50 pesetas par jour............... ... ...... ............ 2 100

5 grandes personnes a 3\'50 pesètas par jour...............................]..........525

Frais mensuels, tels que téléphone, lumière, eau et imprévus.................. !!! .\'.\'.\' 375

FRAIS MENSUELS, tout compris.......................................... ^^^^^

dus nlnlLi\'\'!?^^ T^\'^tf frais d\'installation et soutien d\'une colonie de 20 enfants réfugiés. SI la colonie pouvait être d\'un

Ttem^^NTÏ litest ^ ^^^^

ESTIMATE FOR THE INSTALLATION OF A HOUSE FOR 20 CHILDREN

Total pesetas

4.820\'-

SEWING ROOM

I table for ironing ...............

I elecfric iron.....................

I clothes press for the children\'s linen
I clothes press for the house linen ...

1 table ... .....................

Total pesetas .........

STUDY ROOM

5 tables .........,............ ...

25 chairs..................... ...

2 cupboards .....................

School books and school ma eriol ...

Total pesetas .........

INFIRM.ARY

Total pesetas .........

SECRETAY\'S OFFICE

Total pesetas.........

SUMMARY

Dining-room ............................I.923\'50

Kitchen and pantry ... ... ... 1.700\'—

Dormitories..............................4.820\'—

Sewing-room ................400\'—

Study-room ......... ............825\'—

Infirmary ... ... ... .................300\'\'—

Secretary\'s ofice .......................300\'—

COST OF UPKEEP OF A COLONY OF 20 CHILDREN DURING ONE MONTH

Pesetas monthly

20 children, all included, 3\'50 pesetas each per day ........................... ...

5 grown-up people, 3\'50 pesetas each per day
Monthly expenses like telephone, light, water, and extras

ALL INCLUDED, MONTHLY

This is the complete estimate of the expenses of the installation and upkeep of o colony of 20 refugee children. The cost of colonies of
more or of fewer children can easily be calculated on this basis. In ail cases ASSISTENCIA INFANTIL will provide the necessary clothing
for children.

ijfiMüïi!

■

ä*

s .

■

m

Wk

»
■

äiSiäJ^^M,,,

Î

im

■m

1*

m

Mi

M

■

f^B

■

Aquest opuscle ha pogut editar-se donant aixi a conèixer l\'obra d\'ASSISTENCIA INFANTIL, gràcies
a les aportacions de centenars de ciutadans. ® ASSISTENCIA INFANTIL ha cregut, doncs, el seu
deure cioure aquesta publicacio amb la llista dels generosos donants per tal que, amb ella,
siguin escampats llurs noms dins el nostre pafs i per terres estrangeres.

BARCELONA

Conselleria de Justlcia de la Gene-
ralitat de Catalunya.
Conselleria de Governaclo de la

Generalitat de Catalunya.
Conselleria Regidora d\'Assistència

Social, Ajuntament.
Conselleria de Treball de la Gene-
ralitat de Catalunya.
Conselleria de Proveiments de la

Generalitat de Catalunya.
Conselleria d\'Obres Publiques de

la Generalitat de Catalunya.
Conselleria de Cultura de la Gene-
ralitat de Catalunya.
Departament de Presidència de la

Generalitat de Catalunya.
Conselleria de Sanitat i Assistència
Social de la Generalitat de Ca-
talunya. . „
Conselleria de Finances de la Ge-
neralitat de Catalunya.
Conselleria d\'Economia de la Ge-
neralitat de Catalunya.^
Conselleria de Serveis Publics de

la Generalitat de Catalunya.
Conselleria de Defensa de la Ge-
neralitat de Catalunya.
Conselleria d\'Agricultura de la Ge-
neralitat de Catalunya.
Comité Economic de la Indûstria

del Pa de Viena
Companys obrers de les Seccions
de Pompes Fûnebres, Cotxeres i
Higiene del Sindicat de Sanitat
i Assistència Social.
CoHectiva Tecla Sala.
C» Gral. de Tabacs de Filipmes.
Galetes Victôria, E. C.
Sindicat de la Industria de l\'Edi-

ficació, Fusta i Decoració.
Vichy Catalàn. ^^

Organització Telefómca Obrera Es-

panyola. , ^, .. •

Conseil Gral. de les Industnes
United Shoe Machinery, S. O. C.
Sindicat de Porters, U. G. T.
Sindicat Indûstria Alimentacio.
Constructora Field, I. S.
Banc Vitalici d\'Espanya.
Empresa Dubler, CoUectivitzada.
Indùstries Lacambra. .

Constructora Ibèrica Maquinâna
Serra.

Torras. Herrerîas y Construcciones,
S. O.

Sindicat d\'Obrers Ensaimaders i

Croissanters.
Mûtua Catalana d\'Accidents i In-

cendis. ______

Sindicat de la Indûstria de lEdifi-
caciô, Fusta i Decoració (Secció
Fusta Socialitzada).
Indûstria Làctea, C. N. T.

Teneries CoHectivitzade» de Bar-
celona,
General Motors.

Corretges, Tacs, Cuirs 1 Moldejats.
Sindicat de la Indûstria i Edifica-
ció de Paletes i Manobres. U.G.T.
Sindicat Funcionaris Ajuntament.
Laboratori Dr. Mandri.
Sindicat Unie de Transports (Sec-
ció Art Bodat)-C. N. T.
El Personal d\'Oficines de Vacuum

Oil Company, S. A. E.
Comptadors i Material Industrial,
I. C.

CoUectivització de Magatzems de

Xatarra i Maquinària d\'Ocasió.
Fabricació Nacional de Colorants 1

Exploslus.
Paramount Films, S. A.
Fàbrica de L. Mata i Pons, E. C.
Domènec Hospital.
Lluis Riba.

Comité Econômlc de la Industria
del Pa.

MetaUisteria 1 Plateria Ribera. S.O.
Productes Coop.

Obrers de la Casa Productes Coop.
La Industrial Carbônica - Fàbrica

nûm. 12.
Manufactures Sedó, E. C.
Sal Costa.

Magatzems Jorba, S. C.

Vicenç Ferrer. E. C.

Taller CoHectiu S. A. E. S. A.

Xampany Freixenet, E. C.

La Catalana de Seguros.

Autobusos ïR».

Magatzems Sepu, S. C.

Establiments Crédit Popular. S. C.

Construccions i Serveis.

Magatzems «El Barato», E. C.

CoHectivitat Cros.

Auto Tracció Elèctrica, S. A.

Sindicat Unie d\'Espectacles Publics

Societat Anônima Nevin.

Obrers de la Fàbrica C.» Fabnl

Olis Végétais.
Collectivització Ferratges.
Sindicat Unie de la Distribucio

(Secció Vigilants).
Casa Vilardell, E. S. i Obrers.
Photomaton, E. C.
Collectiva Obrera Coma Cros.
Soler i Mora.

Associació de Funcionaris de la

Generalitat de Catalunya.
Federació Regional de l\'Edificació.
Manufactures Gassol, S. A.
Importadors de Bacallà.
Joan Tarruella.
C. Benet.

Obrers de la C.a Pericas i Boixeda.
Stat. Anônima per a la Refinaciô
d\'Olis i Fabricació de Sabons.

Cinzano Vermout-Vini, S. A.

Saul Martinez, C. O.

Fabricació Nacional de Molles i

Espirals, S. L.
CoHectivitat de Treballadors de
L\'Hospltalet (Secció Xocolates -
Confiteria).
Acers Roechling.
Col-lectivitat B. A. M. B.
Collect!vitat O. Wertheim Ràpida.
Panos Kamos.

Grans Magatzems «El Siglo», S. O.
La Liquidadora.
Indùstries Collectives Ibèria.
Merchants and Manufacturers In-
surance, Company Limited.
Hispano-Americana de Ediciones,

S. A.
Joan Boix.
Mosaics Amargós.
Societat A. Espanyola Berkel.
Pujol i Grau.
Bosch 1 C.»
Myrurgia.

Industria de Delcotaje. E. C.
Fàbrica Col.» de Vidal Serra.
Guasch Germans.
Successors d\'E. Coral.
Casa Antónia Basseda, C. C.
Metro Goldwyn Mayer.
Piensos Vilar.
Antoni Zamora.

Uralita, E. O. C. ,, ^ .

La Maquinista Terrestre i Marlti-

ma, S. C.
Casa Baxarias. ^

Générés de Punt Rafel, E. C.
U. de Treballadors d\'Auto-Trans-
port,

Industrial Mercantil Guardiola.
Panolerias Baró, E. C.
Isidor Tribó.

Construccions Mecàniques Rex.
Salvador Casacuberta.
Indûstria Aguilà CoUectivitzada.
Empresa CoUectivitzada Nûria.
La Saldadora.

Tallers «El Nuevo Vulcano».
Magi Robinat, E. C.
Casa Leopold, E. O. C.
Sindicat de la Indûstria de Sanitat.
Piscines i Esports, E. C.
Manufactures Carol.
Indùstries d\'Espart Socialitzades.
Hispano Fox-Film, S. A. E.
Dr. Andreu, C. O.
Control General de Llenyes.
Manufacturas Cerâmicas.
Casa Escola Xofers.
La Quimica Comercial i Farma-
céutica.

Sindicat U. de la Indûstria Tèxtil.
Bardinet, S. A,
Casa Bayer,

Agrupament de Proveïdors d\'AvI-

ram.
Tallers Columbo.
Casa Fis.

Federació de Cooperatives de Pro-
ducció 1 Treball de Catalvmya.
CasteUó i Garriga.
Carbonell 1 Ros, E. C.
J. Bertran i Tarafa, E. C.
Sindicat Obrer de Les Aigües de

Barcelona.
Comité de Control de la Casa Eu-

sebi Carreras.
Cervelló, I, C.

Sindicat d\'Obrers MetaUûrgics.
Filatures Caralt Pérez, S. A.
TaUers PaUejà, Contrôlât.
Centre de Cereals.
Agusti Cuyâs.

Indûstria Cervera, CoUectivitzada.

Ferros i Acers Moldejats.

Alsina i C.»

J. O., I. C.

Fàbrica de Teixits.

Joan B. Soler.

Eugeni Tarré.

A. Murtra i C.»

Fàbrica d\'Articles de Material Al-
liant, E. O.
Coromina Industrial, E. C.
C.» Dunlop.

Industries Ferrer i Bernadas (Sec-
ció nûm. 2).
Fabra, Stat. en Cta.
L\'Espanyola.
J. Puig i TorreUas.
Indùstries Derivades del Sucre

CoUectivitzades,
Llenceria Casa Macià.
Laboratoris Segura. E. C.
Josep Vidal.

Societat Anônima Monegal.

Filla de J. Casanovas.

Institut Llati de Terapéutica.

Transports Aixelà.

Rafael Mafià.

Lluis René.

Ricard Turull.

Calçats Pena.

Carbonell i C.». S. A.

Enric Vila, C, O,

Casa Agusti,

Rayon Tèxtil, S, A.

Manuel Alós.

Manufactures Ibarra. E. C.

Magatzems Berlin, C. O.

Frontó Txiki-Alai.

Josep Gay.

Vidua T. Mumbrû.

Obrers de la Casa P. Ferré i Ale-

many.
Francesca Martinez.
Uniformes Iglesias.
El Aluminio.

Manufactura Catalana, A. C.

Galetes Montes.

Francos j Costas.

Josep Trepat

Bar Automatic.

îndùstries Madriguera.

S. A. E. de Tubs «Meuse».

F.a de Botons (abans Galletto).
Fill de Mlquel Mateu.
Perfumeria Icart.

Joan Diaz.

Obrers i Casa Franquesa.
Col-lectivitat Catalana del Plom.
Galetes i Xocolates Solsona, C.a
Prat, S. L.

Industrias\' Hispano Lubrzzchk, C^

Joan Torres i Vilanova.

Pérez Germans.

Josep Mercader.

Roca i Piera.

Hispano Olivetti.

Fill d\'Emili Bruguera.

C.a Maritima W. H. Muller.

Llibreria Alum.

Aigües Carboniques (F.a nûm. 13).

Papers Bachs.

Baltasar Fiol.

Comercial Bonnin.

Personal de Magatzems «Las Amé-

ricas».
Cailâ i Parés.
Casa Torres.

Ferreteria Coral, S. A. S.
Joan Botta (Camions Internacio-

nals),
Mon, S. A.

Xampany Noyet, C. O.
Aguilar i Piera.
Josep Segul.
E. Iglesias, S. A.
Cotons Intercanvi.
Agfa Foto.

Artes Grâficas C. N. T.
Garcia i C.a

G. D. A. Alesan, S. A.
Manufactures de Montures de Pa~

raigües i Similars.
Boston Blacking.
Pare Alier.
Domènec Darna.

Collectivitzaciô Ferratges i Cons-

truccions.
Magatzems Pujol Guiu, S. A.
Cuines Modernes.
Laboratori Grau, S. A.
Treballadors de la Casa Vidua de

Vicenç Guinao.
La Quimica del Besôs.
C. O. Casa Damer, S. E.
Uriach, E. C.
Ferran Pallarés.
Casa Metzger, S. A.
Cardona i Munné.
Subministres Wapro-ai.
Miquel Costas i Miquel, E. C.
Manuel Balcells.
Josep Bargallô.
Drogueria Capdevila.
C. O. C. I. D.
Vidua Carné.
Comercial Ribas Farrés.
Miquel Pinol.

Sindicat Obrer d\'Indûstries Grà-

fiques - U. G. T.
Abellô i Ginesta.

Casa Hasinger, S. A.

Magatzems Catalans.

Fotolitografia Bargufiô, E. C.

J. Martin.

Joan Carot.

Collar din G. A, G.

Sindicat Unie del Carbô Vegetal.

Xocolates Amatller.

S. V. C. A. R.

Emma Duval.

Cambres Frigorifiques del Mercat

de la Boqueria.
La Electricidad de Sabadell.
Andreu Costa.
Construccions Bofill.
Taller A. Panicello.
Pia, Mestres i C.a
J. Plà Font i C.a, S. L.
Caries de Saint-Germain.
Papers Wippa, S. C.
Fàbrica Espanyola de Colors i

Tintes per a Arts Gràfiques.
Fàbriques Reunides.
Claveria, Montfort i C.a
Comercial de Productes Refinats

del Quitrà.
Subministres Elèctrics.
Els Empleats i Obrers de Pelayo
Ràdio.

Els Obrers de la Casa Joan Pi.
Josep Vall.
Productes «Stasa».
Tallers Feiner, Col-lectivltzats.
Cooperativa Obrera Tèxtil Jutera

i Industrial Fokoil.
Cementiri de 1\'Automobil.
Subirana i Duarte.
Taller Confederal num. 15 (abans

Joan Rama).
Productes Pyre.
Trafalgar Ràdio.
Balanzô Germans, S. A.
Frederic Espaulella.
F. Pons.

Francesc Betrian.

S. E. Metalls Preciosos.

F. I. D. I. C.

S. Vidal i Vidal.

Joan Santacana.

Laboratori Vegetalin.

Successor de Francesc Guasch.

Antoni Soler.

Casa Oztîz.

Agusti Bô.

Agusti Riu.

Narcîs Amado.

Josep Benet.

Salvadô, S. A.

Lleixiu Moliner.

Jaume Casulà.

J. Marti, E. C.

Josep Conti.

Camiseria Anglesa.

Comité de Control de la casa Pe-

re Marti.
J. Benavides.
Vicenç Gandia.

Conductors Elèctrics Roqué, E. C.

Jaume Plana.

La Florida.

Comas, E. C.

Morera, S. C.

Ràdio Universität.

La Hispano îgualadina.

D. Garcia.

Ramon Altarriba.
Pathé-Baby.

Llibreria Bosch (Bastinos).

Josep Pérez.

Crusellas Germans 1 C.a

Magatzems Canet.

Ferreteria Marfull.

La Moda Bianca.

Gibert Latorre.

Restaurant Ferrer.

Félix Tomàs.

J. Tirviô i Tomàs.

Radio Saturno.

Francesc Gispert.

Cafés Brasil.

Joan Farré.

Casa Sibecas.

La Providéncia.

Rellotgeria Jordà.

J. Torrens.

Tallers Romero.

Alfons Garcia.

Bolet i C.a

Vidua Sânchez.

Bisuteria Heras.

Casa Creus.

La Hispano Inglesa, S. A.
L. Ricart.

Filla Maties Magrifià.
Joan Montfort.
Magatzems Tivoli.
Tracciô Mecânica, S. A.
J. Teixidô.
Joan Farràs.

Exclusivas Farmacéuticas J. M.

Balasch.
Laboratorio Level, S. A.
Busquets Germans i C.a, E. C.
Josep Jauma i Castelltort.
Domèneo Guasch.
Vidua Dr. Comabella.
Enric Herrero.
Antoni Solà i Jané.
Joan Subils i Serra.
Mombrù Germans,
Espasa-Calpe.
J. A. Juan.
Sastreria Danubio.
Rellotgeria Mullor.
Edmon Grunebaum.
Julià Garcia.
Antoni Paris.
Eduard Vilaseca.
Josep Guitart.
Fotografia Raphael.
Bibiâ Alcaraz.
C.a Adriâtica de Seguros.
Ferrer i Artûs.
Catgut, E. C.
Manufactures Jean.
Fâbricas Reunidas F. Nougués.
Casa Màs.
Guillem Truniger.
Josep Mestres.
J. Shnneider.
Nouvel Hotel.
Fill de Servitjà.
Fills i Néts de P. Baurler.
La Industrial Tocinera.
Farmàcia Vidua Dr. Genové.
Ventallô I Ferrer.
Cassadô i Moreu.
Casa Editorial Maucci.
Germà Garcia Nieto.
Eis Operaris de la Impremta Miret.

Joaquim Durall.
Joaquim Gorriz.
Fill de Torquat Cafiisà.
Sindicat Edificaciô, Fusta i Deco-
ració (Secció Tonellers).
Pau Macià.
Busutil, S. A.
Ramon Rosich.
Establiments Moro.
Joaquim Serra.
Comercial Ibero Danesa.
Café Sicoris.
Enric Formiga.
Casa Anies.
Vidua Esteve Gay.
Eladi Escofet.

Indùstria Confederal de Begudes

Carboniques (Fàbrica nùm. 4).
Indùstria Confederal de Begudes

Carboniques (Fàbrica nûm. 6).
Indùstria Confederal de Begudes

Carboniques (Fàbrica nùm. 7).
Indùstria Confederal de Begudes

Carboniques (Fàbrica nùm. 8).
Indùstria Confederal de Begudes
Carboniques (Fàbrica nùm. 11).
Indùstria Confederal de Begudes

Carboniques (Fàbrica nûm. 14).
Maurici Puig.
Cristalleria Pagès.
Recanvis i Accessoris Rasa, E. C.
Domènec Hernàndez.
La Deseada.

Xocolates Jaume Bolx, E. C.

Guants Rex, E. C.

Venanci Guillamet.

Llibreria Hymsa.

Olis Aliaga.

Manuel Orteils.

Manufactures «Fllfort».

Mutua Mediterrânea.

Col-lectivitat Cros (Secció Duanes),

Duanes i Consigs. Llonch, S. A.

Romeu Ribot.

Enric Miquel Bataller.

Miquel Guiu.

Adelam, S. A.

R. Trabal.

Marti. Joier.

Lluciâ Aguilar.

Néts de Joan Medina.

Acumuladors Tudor.

August Ariza.

Vins i Aiguardents Font.

Manufactura del Cartó.

F. Grau.
Pau Bayona.
Bargunó i Gironella.
Ramon Casals.
Josep Noguera.
Successor Isidre Puig.

G. Jorba.

J. Aguilera.
La Sirène.
Auer, S. A.
Rovira Masjoan.
Molles Boixadera.
Alfred H. Schutte, C. O.
Antoni Arqué.
Bas, Pujol i C.a
Auto-Park.

Cooperativa Obrera de Cafés «La

Garza».
M. Serentil.

J. Batllevell i Vilà, E. C.

Llibrerla Fabra.
Casa Boada.
Acers Phoenix.
Acers Eguzkia.
Josep Cases.
Ramon Cercôs.
Avicola Màs Guàrdia.
Casa Volga.

Camiseria Lluls Barril.

Llibreria Balmes.

Joan Blanch.

Miquel Grassa.

J. Bonifaci.

A. Marimon.

Joan Bas, C. O.

Josep Chalaux, S. L.

Anonima KAK.

Capsules Leach.

R. Gispert.

Boldû i Rodô.

Joan Camps.

Bloc Café Gili.

«La Suiza» Lluîs Refié.

Mûtua General de Pensions.

Canals i Nubiola, S. C.

La Industrial Boisera.

Râdio Bets.

Estebanell i Fahisa.

Josep Comas.

J. Botey, I. C.

Enric Clapés.

Manufactura General de Pells de
Conill.

Cartonatges Carrion, C. O.
Simoniz Service.
Francesc Balet.
Maristany, I. C.
Casa Camps.

Federaciö Regional de l\'Edificaciô.

Codina i Coll.

Brochera Barcelonesa.

Carabasa Germans.

Rafael Climent.

Clînica St. Joan.

H. Camps.

Juncosa.

Fill de J. Capdevila.

Ganiveteria Mannos.

Fàbrica de Lleixiu «La Sardana».

Crédit i Foment, S. A.

Central de Neumàtics.

Isidre Busqué.

Canals Algodonera.

Andreu Alsina.

Joan Capdevila.

Curell 1 Grau.

Enric Delcour.

Drils i Novetats, S. A.

Josep Saurî.

M. Closa.

Eduard Crespo.

S. Campmany.

Casa Mota.

Personal Casa Bellés Guis, E. C.
Obrers de la Casa Pancorbo.
Especialitats Mecâniques S. V. I. M.
Pere Domènech.
Joan Domènech.
J. Domingo.

C.a de Grasses Olioginoses.
Extracte Curtientes, S. A.
Electro-Metalûrgica del Ebro, S. A.
Comissiô Control Indûstria del

Calçat.
Tallers F. E. R. M.

Treballadors de la Casa Vfdua Pa-
lomé.

Courtalds Hispània, S. A.
Collectivitat Optica de Barcelona-

C. N. T.
Perfumeries Guiu, S. A.
Dr. Pagès.

Tipografia 1 Rotllos de Paper, C.«-

Joan Esteve.

Ceia.

Vicenç Palacios.
Club Excursionista de Gràcia.
Drogueria i Perfumeria F. E. L. L.
Fabricaciôn Nacional de Làmparas

Eléctricas, S. A.
Construccions Decauville, S. A. E.
Déstileries M. Carbonell, S. A.
Transformacions Tèxtils.
Vicenç i Josep M.a Domlnguez.
Empleats Perfumeria «Aro».
Gabriel Maragall.
Paviments Asfàltics, S. A.
A. Perucchi.
J. Mallofré.
Cllnica Quirûrgica.
Uniô General de Dependents del

Comerç.
Lluis Marata.
Jaume Marqués.
A. Pin de Latour.
Batllô i C.a, Collectivitzada.
La Maquinista Terrestre i Marîti-
ma (Secciô Harmonia del Palo-
mar),

Comercial Sert, E. C.
Treballadors de la Casa Josep Cua-
trecasas.
Joan Flotats.
Casanovas Germans.
Casa Martin Marten, C.
J. Pedrisa.
Salvador Costa.
Josep Bartrô.
Manuel Font.

Treballadors Casa Ferrer Bernadas
Manuel Giménez.
Secciô Socialit. de Guarnicioners.
Fàbrica de Cristal, C. O., S. A.
Funcionaris Comité Industrial Co-

toner.
Josep M.a Fàbregas.
Oficines Collectiva Obrera Pons,

Industrial Cotonera.
Manufactura Femi.
Josep Domènech.

La Auxiliar de la Construcciô, I.C.

L\'HOSPITALET

Ajuntament de L\'Hospitalet.
Conselleria Obres Publiques.
Conselleria d\'Economia.
Conselleria de Sanitat.
Conselleria de Cultura.
Conselleria de Governaciô.
Conselleria de Serveis Publics.
Conselleria de Proveïments.
Albert Germans, E. C.
Courtalds Hispania, S. A.
M. Bierge, C. O.
Tomàs Balaguer.

Auxiliar Téxtil Algodonera, I. C.
Lluls Tey.

J. Munté i Busquets, S. L.
Refineria Moderna.

Foneria de Ferre i Acers.
Joan Salat.
Anglada i C.a

Indûstria del Transport Socialitzat.
Tintoreria Gomar, E. C.
Trinxet, CoHectivitzada.
Betaic, Fàbrica num. 4.
Obrers de la Casa Comunal n.o 4.
Aceites Bau, S. A.
Coop. Popular Olis i Vins.
Treballadors de la casa J. Argente

i Soriano.
Establiments Gasull, E. C.

PLA BESOS

Ajuntament de Pia de Besôs.
Casa Llandrich.
Productes «Bûfalo».

SADURNI D\'ANOIA

Xampany Freixenet, CoHectiv.
Empresa Col-lectivitzada Mirô.
Xampany Calixtus.
Xampany Rigol.
Geroni Parera i Figueras.

EL MASNOU

Genls Oliveras.
Joan Colomé.
Antoni Faixas.

Federaciô Local de Sindicats.

Fàbrica Matali.

Jaume Espinosa.

Vidua de Marian Fernàndez.

Joan Pagès.

Maria Comerma.

CORNELLA

Ajuntament de Cornellâ.
Vidrieria de Cornellà.
Stat. Gral. de Cables Eléctrics.
Joan Gimeno.

J. C. de la Goma de Cornellà.
Hispano Alemana de Relojeria,
S. L.

Siemens Indûstria Eléctrica, S. A.

MARTORELL

Taller Col-lectiu «El Libertari».
Fill de Pere Pujol, S. A.
Francesc Simô.
Industries Montserrat.
Josep Termes.
Salvador Ferrer.
Sardà i C.a, C. C.

MOLINS DE LLOBREGAT

Taller Collectiu d\'Embalatges i Vi-

rutes.
Samaranch, E. C.
e. C. Filla de J. Ferré i Mora.
Foment Nacionalista Esquerra Re-

publicana.
Fàbrica de Gel «Alaska».
Fill Ferran Roca, E. C.
Manufactures Joan Roca,
E. Collectivitzada Capellades.

PINS DEL VALLES

Ajuntament de Pins del Vallès.
Col-lectiva de Paletes 1 Manobres.
Tintoreria Smart, E. C.

TERRASSA

Anônima Font Batallé, E. C.

Josep Clapés i Fills, E. C.

Guillem Vigo, C. C.

S. A. Manufactura Téxtil, E. C.

Fontanals, E. C.

Humet Germans.

J. Pons i Sala, E. C.

Indûstria Col-lectivitzada Pont Au-

rell i Armengol.
Orriols i Escudé.
Josep Macias.
B. Puig.

Salvador Cardellach.
Eduard Nogués.
Pere Geis.

Sastreria i Camiseria Armengol.
Miquel March.
CoHectivitat de Carrossers.
Banc Comercial de Terrassa.
Jover i C.a

Fill de J. Marcet, E. C.

E. C. J. Rossell. S. A.

Ram de la Construcciô (S. Paletes)

J. Puigbô, E. C.

Sala i Badrinas, E. C.

Conseil d\'Empresa del Cinema.

Fill de J. Turu, E. C.

S. A. Materias Industriales, E. C.

S. Badiella, E. C.

Coop, de Begudes Carbôniques.

Malles Fines, E. C.

Filatures Matari, E. C.

Amorôs i C.a, Collectivitzada.

Transports U. G. T.

Esteve Querol, E. C.

Ferreteria «L\'Aranya».

Ram Construcciô (Secciô Fusta).

Jorba Germans.

M. Codina, E. C.

CoHectivitat Electricista.

Jaume Fornells, E. C.

Garcia Germans, E. C.

Francesc Torredemer, S. A.

S. A. de Pentinatge i Filatura de

Llana, E. C.
Tarrasa Industrial, E. C.
Cooperativa Distribuïdora de For-

ratges i Grans.
Ventallô i Tussell.
Fill de F. Roig Llauger, E. C.
Josep Altisen.
S. Salallasera.

Fills de Domènec Domingo, E. C.
Francesc Argemi.
Mediasseda, E. C.
Josep Roig.

Roca Pous i C.a, E. C.
La Electra Industrial.
Fill d\'E. Badiella, E. C.
J. Freixa Fills, E. C.
Comercial Famés, E. C.
Barata Germans, E. C.
Guillemont Serra, E. C.
Josep Bruguera.
Cooperativa Auto-Mecànica.
La Industrial Toallera.
Indûstries Màs, E. C.

Conti, de Mosaïstes i Portlandistes.
Sindicat del Transport, S. S.-C.N.T.
J. i M. Duran, E. C.
Astals, Autonell i Taló, E. C.
Acondicionament Terrassenc.
CoUectivització «Tèxtil Egara».
Donadeu i C.a, en Cta., E. C.
Filats d\'Estam Alt Llobregat, E. C.

R U B I

Elèctrica Kubî.
Josep Marti.

Col-lectivitat de Rajolers.

Coop. Popular «La Rubinenca».

Col. de Mosaics i Ciment Armât.

Coilectiva_ de Camperols.

Pintors TJnificats.

Sindicat Agrîcola.

Centre Democratic Republicà.

Sindicat d\'Indûstria.

Els Obrers de la C. Miquel Serra.

CoHectiva de Pastes Rubl.

Farré i Balmes.

Collectiva de Pastes Rubi.

Collectiva de Llauners i Lampistes

CoHectiva de Transports Mecànics.

Collectiva de Mecànics Serrallers

i Ferrers de Rutaî.
Kubî Industrial, C. O.
Gaspà, Oiiart i Busdindui, S. L.
Jaume Borrel.
CoUectiva Tèxtil.
CoHectiva de Flequers de Rubl.
Joventuts d\'Esquerra Republlcana.
Fill de Salvador Camps.
Cooperativa «La Primitiva».
Els Treballadors del Taller de Gra-
vats d\'Antoni Ginso.
CoHectiva de Fusters 1 Ebenistes.

SABADELL

M. Saladich Casanovas 1 C.a
Banc de Sabadell.
Alfons Rodriguez i C.a, S. L.
Cooperativa Obrera de Paqueteria

i Astrakans.
Ricard Guasch.
Tamburini i Colomer.
Hereus d\'Enric Rocamora.
Menna Claramunt.
Giralt i Casas, E. C.
La Casa Bori i Cirera i els Treba-
lladors.
Feliu Comadran i C.a
Suc. de Duran 1 Arûs.
E. Margarit i Giralt, C. C.
Lleó Armel.

Suc. de Garriga Germans, E. C.
Teixits Tort-Llonch, S. A.
Agrupament de la Ind. del Moble.
M. Bosser i Badia.
Domènec Codina.
Tallers CoHectivitzats de Construc-

ció de Telers Mecànics.
Successor de Josep Sallarés Deu.
Teixits 1 Aparells, CoHectivitzats

(abans Casanovas).
Figueras 1 Ruiz.
Miquel Dalmases.
Joan Màs, C. C.
Fernàndez Vila i C.a, en Cta.
Francesc Miquel.
P. Alguersuari.

Anônima Torres Font.
Tèxtil Lluch, E. C.
Successor de D. i C. Sellarés.
Ind. Auxlliar Casablaneas, E. C.
Teixits Duran, S. A.
Suc. de Silvestre Romeu Voltà.
Francesc Sampere Germans, E. C.
Escorihuela Ureta i Reverter (Pa-
trons i Obrers).
CoHectivitat de la Indûstria de

Cardes 1 Similars.
Comissiô d\'Economia.
Ramon Mallofré.
Gorina, S. A., E. C.
Josep A. Campmany.
Fill de J. Romeu.
Estanislau Munoz.
F. Franquesa.
A. Sampere i Brujas.
Ricart i Vives.
Magi Aguilà.
P. Manosa.

Mestre i AbeUà, E. C.
Balsach i Mogas.
Jaume Rovira.
Textil Panera, S. A.
Jaume Pont.
Josep Cops.
Tomàs Gorina.
Jaume Prats.
Joan Prats i Salvany.
Agrupament de Sastres.
Feliu Barnola, E. C.
Joan Artigas.

Montero. Fabregat 1 Graneri, en
Cta.

Antoni Marcet.
Jaume Fonolleda.
Josep Garcia.

Mateo i Brujas i C.a, CoUectiv.

Pere Balsach.

Lluis Romeu.

Rafael Estany.

Joan Casals.

Sanmiquel i Carulla.

Jaume Campmajô.

Cooperativa d\'Obrers Flequers «La

Preferida».
A. Estapé.

Joaquim Marlmôn, C. C.

Successor de Llonch i Sala.

Suc. de Baygual 1 Llonch, E. C.

Aparells Tries, S. A., E. C.

Vicenç Planas, E. C.

Miquel Vilar.

Pau Pierre i Obrers.

Ezequiel Estruch, E. C.

Joan Rocabert.

Successor de Valent! Gurina.

Grau i Iglesias, S. A., E. C.

Fill d\'Emili Sallarés. CoUectiv.

Gorina Germans i C.a, CoUectiv.

La Llanera Espanyola, S. A.

Els Treballadors de la Casa Llo-

rens i Tona, E. C.
Ramon Bux6 1 Pi.
Manuel Corominas, CoUectivitzada.
Comité Obrer de Control Salvador
Picanol.

I. G. F. E. (Corbera i Feliu, Stat.
en Cta.

Treballadors de la C. Joan Morral.
Fills de Miquel Sala i Obrers.
Obrers de Baciana i Sanahuja.
Garcia i Ubach, E. C.

Obrers de la Casa Vidua Casafie.

Teixits Hermen.

Isidre Marti i Obrers.

J. Pratginestos.

Fill de Félix Sagrera.

Vidua d\'Ignasi Bros, C. C.

Agrupament de Mosaïstes, Pedra

Artificial 1 Ciment Armât.
Jenny Turull, S. A.
Josep Puig, E. C.

Successora de Cuadras 1 Prim, C.

Mareell! Puig i Obrers.

Jaume Planas.

Casablaneas, C. O.

Indûstria Rellotgera CoUectivitzada

Jaume Domènech.

Tallers Sabadell, E. C.

Tallers CoHectivitzats Balart

U. G. T.-C. N. T.
Hermenegild Marti.
Josep Germa.
Humet i Garriga.
Grau i Codina.
Suc. de Filla de Josep Buxó.
Josep Domingo.
J. Sardà.

Fill de Joaquim Colomer.
Lavados y Peinados, S. A.
Francesc Llonch, C. CoUectivitzada
Societat Anônima Marcet.
Manufactura de Filats d\'Estam,
S. A., E. C.

MONTCADA

Ajuntament de Montcada i Reixac.
Josep Vilalta.
Tomàs Carbonell.

MOLLET

Teneria Franco-Moderna Espafiola,
E. C.

Treballadors de Teneria Moderna

Franco-Espaiiola, E. C.
Fills de Moretô, S. A.
Sindicat Agrîcola de Mollet.
«La Espiga del VaUés», E. C.
Sedes Ros i Campafia, CoUectiv.
Indûstria Socialitzada Ram de la
Fusta.

M A N L L E U

Ajuntament de Manlleu.
Societat Anônima Serra.
Taller Socialitzat CoHectiu del
Ram de la Fusta-C. xH. T.-A. I. T.
Vidua Lluis Vinas.
Pere Colomer.
Pere Rifà.
Jaume Salami.

Conductors Elèctrics Roqué, I. C.
Casa Garcia de C. Eguia, E. C.
Fraguas del Ter, E. C.
Tintes P. i A. Roqué, S. A.
Productes Lactics, E. C.

S I T G E S

Sindicat de Pescadors de Sitges.
R. Termes i Junyent.
Coop. O. de Calçats de Sitges.
Fill de Pau Benazet. Fàbrica Col-
lect! vitzada.
Joan Soler.

M A N R E S A

Ajuntament de Manresa.

Industrial Santasusana, E. C.

La Moderna, F.a de Vidre, C. O.

Fills de Jaume Armengol.

Miquel Soler.

C. Puigdellivol.

Enric Bonjorn.

Antoni Vila.

Creadora Manresana.

Farmàcia B. Riu.

Josep Durella.

Forn 1 Dord.

Eusebi Prat.

M. Perl ! Faura.

Emili Riu.

Joaquim Miralles.

Salvador Sampere.

Calçats Torra.

Joan Ponsà.

Ignasi Dalmau.

Joaquim Perera.

Lluis Guitart.

Domènec Andreu.

Indûstria i Magatzems Jorba, C.

Filats 1 Teixits F. Roca, CoUectiv.

Empresa CoUectiv. Auto-Transport

Manresa-Berga.
Indùstries de Serrar 1 Creosotatge,

CoUectivitzades.
Manufactura de la Pell, CoUectiv.
Indùstries CoUectiv. M. i E. Cura.
Josep Moltó, I. CoUectivitzades.
Espectacles Pûblics CoHectivitzats.
Emili Prunés.
Tints Baltiérrez, S. A.
Sol Germans i C.a
Jaume Matamala, I. C.
Marian Padró.

Comerç Industries Albareda, S. A.
Joan Sala.
Galetes «La Polar».
Sederies Balcells, E. C.
Manufactures Carreras. S. A.
Autobusos Manresa.
Manufactura Pireneo.
Calçats Cortés, CoHectivitzats.
Filla de J. Casajuana, S. A.-C. C.
S. A. Carné.

Oxîgen ! Construccions MetâUiques
Antoni Ber.tran.

VILANOVA I LA GELTRU

Conseil Municipal de Vilanova i
La Geltrû.

Comité Obrer de l\'Aqûeducte Vi-
lanovès.

Indùstries CoUectivitzades d\'Arts
Blanques.

Transports Mecànics, E. O.

Ciments Blancs Griffi.

Dipôsit Gral. de Queviures 1 Simi-
lars.

Gran Aqiieducte.

La Calibradora Mecànica, S. L.

«El Fènix», I. CoUectivitzada.

Miquel Puig (Fàbrica Alcohol).

Tallers Tomàs, î. CoUectivitzada.

Barberies Socialitzades.

La Fàbrica J. Font 1 Vilaseca, E. C.

Fâbriques Marqués, E. C.

p R E M I A

M. Puig i Riera, E. C.
Cooperativa «L\'Unió».
Aprestos Reunits, S. A.
Sindicat Unie del Ram de la Cons-
trucció, C. N. T.
Sindicat Unie de Treballadors

C. N. T.-A. I. T.
Estampats i Aplicació Lyon-Bar-
celona.
Pompiii Pujol.
Salvador Salomó.

Sindicat Unie de Barbers C. N. T.-
A. I. T.

A R E N Y s

Destilerîas Molfulleda, S. A.
Caballé i Vila.

Indùstria de la Pell, C.N.T.-A.I.T.

A. Vives i C.a

A. Miquel i Nebots.

Successora de Vidua Josep Riera

Josep Ferran Condominas.

Fill de Fonrodona.

Esquerra Republicana.

Fills de Rossend Julià.

F. Badosa.

VILASSAR DE MAR

Federaciô Sindicats Agricoles del

Litoral.
Tintoreria Industrial, S. A.
Jubany Germans.
Comercial Ballester.
Sindicat Unie de Barbers,
Casanovas Germans, E. C.
Sindicat Unie de Treballadors de

Vilassar de Mar.
Indùstria Socialitzada del Calçat.
Manuel Roca.
Gabriel Bosch.
Genls Cotet.

VILAFRANCA DEL PENEDES

Conseil Municipal de Vilafranca

del Penedès.
Comité Comarcal U. G. T.
Miquel Torres.
Maria Forns.
Vidua Pons Ribalta.
J. B. Verger.
E. Alberti.
Joan Esclasans.

Obrers de Serveis Elèctrics Unlfi-

cats U. G. T.-C. N. T.
Federaciô de Sindicats Agricoles

de l\'Ait Penedès.
Francesc Guarro.
Ramon Tomâs.
Jaume Rafeca.

Joan Hill, Explotaciô CoHeetIva.

Vidua A. Saumell.

Josep Freixedas 1 C.a, Ltda.

Josep A. Batlle.

Josepa Sendra, Vidua Mestres.

Vidua J. Ferrer i Cabra.

Pere Busquets.

Pere Miret.

Josep Galofré.

Cooperativa de Fusters i Ebenis-
tes i Carrossers.

Pere Marti i C.a
Sebastià Balagué.
Joan Espunés.
Valls Vives i C.a
Xavier Pallerola.
Jaume Sabaté.

Josep Marti, Expl. Col-lectiva.
Fàbrica de Farines «La Vilafran-
quina», I. C.

C A L E L L A

E. C. Zenon Nicolau.
Dolors Botella.
Fills de Francesc Saula.
La Tèxtil Calellense, S. C.
Vilaró i Llobet.
Fills de Frederic Forets.
Francesc Vendrell.
Francesc Alabern.

CENTELLES
Vidua de Vicenç Batlle.

V I C

Cooperativa Obrera de Transports

Reunits de Vie.
Banc de Construcció, Paletes i Ma-

nobres.
Marnet «Siberia», S. A.
Associació Obrera-C. N. T.
Fàbrica de Farines «La Moderna»,

E. C.
Cooperativa de Vie.
Industries Ausetanes, S. A.
Farineres Marca Ramon, I. C.
Robert i C.a
Colmado Oller.
Barberia Col-lectiva.
Vidua de Josep Arasa (Casa dels

Nois).
Sastreria Col-lectiva,
Merceria Solà.
Drogueria Junyent.
Jaume Ylla 1 Aliberch, S. A.
Garatge i Armeria Planell, Col.

M A T A R O

Font, Indùstria Col-lectivitzada.

Molfort\'s, S. A,

Tallers J. Roura.

Obrers d\'Indûstries Minguell.

Comercial Transatlântica, S. A.

Vicenç Fité.

Marti Estrany.

Sindicat Agricola de Mataró.

Vidua de S. Fradera.

Générés de Punt Rafael, S. A,

Industrial Mataró Girona, s. A.

Manufactures Ribas i Julià, S. A.

C. Control Filatures Vifias, S. A.

Josep Vilatersana.

S. A. Climent Marot.

Joaquim Cucurull.

Josep de Girona.

«La Hilandera» de Ramon Masó.

Fills de Francesc Ponsà.

Josep Viladevall.

Eloi Català.

L. Bosch.

Vidua de Julià Ginestà.
Tintoreria Univers.^il, E. C.

Fontdevila i Torres.

Mercè de Caralt.

Coop, dels Transports de Mataró.

Fill d\'Albert Marchai.

Fills d\'Antoni Fàbregas.

Joan Lluis Urifiana.

Hereu de Josep Torrens.

Manufactures Goliat.

Albert A. Gnauk.

Tramvies de Mataró a Argentona.

Fills de Llorenç Llinàs.

Sindicat Metal-lùrgia 1 Similars

(Secció Carrosseries).
Joan Novelles.

Taller de Fusteria nûm. 1-C. N. T.-

U. G. T.
Cristalleries de Mataró, C. O.
Unió de Cooperatives de Mataró.
Lluis Viladevall.
M. J. L. E., S. A.
Robreno Esperalba i Puig.
Enric Arafio.

La Industrial de Mataró, S. A.
Cooperativa d\'Obrers Barbers.

I G U A L A D A

Ajuntament d\'Igualada.
Conselleria de Circulació i Trans-
port.

Agrupament Ram de Construcció
(Seccions Obres, Mosaics, Llau-
neria, Electricitat, Pintura, Ser-
ralleria, Rajoleria i Fusters).
Filla de Francesc Valls Brufau.
Col-lectivització Borràs. Proveï-

ments Quîmics.
Collectivitzaciô de Calç, Guix 1 Ci-
ments del Noia.
Farmàcia Bausill.
Pere Estrada.

Joan Sardà i Farriol, E. C.

Agrupament de Flequers.

Conseil Empresa Ram de la Fusta.

Curtits Sisquella, C. C.

Pere Valls, S. en C.

Josep Biosca.

Francesc Victori.

Casa Miserachs.

J. Castells.

Francesc Sanfeliu.

Josep Balcells.

Jaume Majorai.

Obrador Col-lectiu de Decoradors

en Pintura.
Tint, Blanqueig i Aprests, Col-lectiu
Teixits Col-lectius d\'Igualada.
I. C. Aprestos Solà C. N. T.-U. G. T.
Conseil Local de la Indùstria de
la Pell.

Ateneu Igualadî Classe Obrera.

Vidua d\'A. Castelltort.

M. Mercader.

Joan Alegre.

Vidua de Josep Pons.

Joan Marti i Mercader.

Salvador Vidal.

Pau Mit j ans.

Fill de Pelegri Castells.

Ramon Capellà.

Joan Rojas.

Ramon Armengol.

Prudenci Jané.

Miquel Permanyer.

Joan Vendrell.

Isidre Guitart.
Joan Solernau.
J. Piqué.

Josep Lledô, E. C.
Confiteria A. Closa.
Miquel Gassol.
Josep Torrens.
Emili Font.
Josep Cortadellas.
Confiteria Targarona, C. O.
Emili Compte.
Candid Busquets.
Miquel Vives.

Federaciô Comarcal de Cooperati-
ves d\'Igualada.
Uniô de Treballadors de la Hispa-
no Igualadina.
Comité de Control de la Fàbrica

Riba i Carné.
Isidre Torner.
Josep Martinez.
Josep Massô.

C. O. Fàbrica Gumersind Godé.
Cooperativa Sanitària Farmàcia

Mutualista.
Joan Pont.

B E R G A

Ajuntament de Berga.
Sindicat Unie d\'Oficis Diversos.
Farmàcia Vilardaga.
Elles Sala.
Josep Padrôs.

Tallers Col-lectius (S. Lampistes).

Vicenç Lluesma.

Tallers Col-lectius (S. Manyans).

M. Ballùs.

Joan Juvé.

Jaume Sala.

Impremta J. Huch.

Josep Alberich.

Joan Figuls.

Pere Fàbregas.

Josep Casais.

Ramona Marti.

Lluis Perearnau.

Pere Rosell.

Joan Canellas.

Josep Rexachs.

Miquel Cardona

Josepa Estrada.

Pere Armengou.

Estanislau Casamartina.

Vidua Noguera.

Joan Peix.

Pau Armengol.

Farràs Germans.

Domènec Casais.

Lluis Bellarà.

Pau Vilanova.

GIRONELLA

Tèxtil del Bergadà, E. C.
Serradora Montraveta, CoHect.a
Banc Comercial de Crédit.
Uniô de Cooperadors.
Fausti Viladomiu.
Serradora Puig.
Sindicat Oficis Diversos.

PUIGREIG

Successors d\'A. Serra Feliu. E. C.
Ignasi Vidal Germans, E. C.

Banc Comarcal de Crédit.
L. Mata i Pons, E. C.
Manufactures Manén, E. C.
Joan Puigbó.
Auto-Taller Puigreig.
Rafael Casals.
Ramon Climent.
Vidua Frederic Horta.
Josep M.a Abadal.
Josep Prat.

BAIX MONTSENY

Ajuntament del Baix Montseny.
Treballadors de la Fàbrica «Pro-
ductes SILA», S. A.
Col-lectiva Auxiliar de Teixlts «La
Uniô».

Col-lectivitat Unica de Barbers.
Téxtil Pala, E. C.
Sindicat Agricola del Baix Mont-
seny.

Federaciô Obrera-C. N. T. - A, I. T.

Joan Ros.

Marti Calls.

Fills de Joan Sibina.

Eduard Domènech.

Josep Deulofeu.

Moisès Ribas.

Esteve Monrabà.

Joaquim Sibina.

Josep Casas.

Joan Bosch.

Joan Major.

Màrtir Missé.

Blai Deulofeu.

Manuel Montasell.

Josep Vigas.

Josep Prat.

Ricard Duran.

J. Bosch.

Maria Badia.

Vicenç Sagristà.

Joan Vila.

Llorenç Terrats.

Marti Bosch.

Josep Casadevall.

Vicenç Sibina.

Empresa CoHectivitzada Pamias.

T O R E L L O

Conseil Municipal de Torellô.
Comité Control Obrer - C. N. T.
Indûstries de Foneries. Taller de

Maquinària Col-lectiva.
Salvans, S. A;, E. C.
Sindicat Col-lectiu Ram Construc-
ciô C. N. T.-U. G. T.
Obradors Col-lectivitzats de la Me-

tal-lùrgia.
Sindicat Unie de Comerç de Fusta.
Central de Transports.
Joan Coma.

Taller Col-lectiu de Llauners.
Taller Col-lectiu de Fusters.

S A L L E N T

Ajuntament de Salient.

Coop, de Lampistes i Electricistes.

Casa Noguera, C. O.

Napoleô Roca.

Farmàcia Badia.

Mercé Miravitlles.

Valent! Arau.

Fàbrica de L. Mata 1 Pons.
Col-lectivitat de Paletes.

TARRAGONA
Rafael Panasach.

Ind.a Gastronômica CoHectivitzada.

Vidua de Daniel Socias.

Uniô Espanyola d\'Explosius.

La Union Agricola, S. A.

Transports Col-lectivitzats.

Manuel Pedrol.

G. Oliva i C.a

Gerard Chinchilla.

Casa Malé, C. O.

La Vinîcola Ibérica.

Les Balears.

Fills de Joan Vila, Casa Col.
Sindicat de Treballadors del Crédit

i de les Finances-U. G. T.
Cambra Comerç de Tarragona.
Llibreria Guardias.
Federaciô Tabaquera Espanyola-
U. G. T.

Indûstries Blandineres CoHectivit-

zades.
Josep Lôpez.

Xocolates Orpi, Fiera i Bi\'uguera.
Reca ders Col-lectivitzats.

REUS

CoHectivitzaciô Auto-Transport i

els seus Derivats.
Transport Tracciô a Sang, U. G. T.-

C. N. T.
Francesc Verges.

Associaciô Unica de Barbers i Per-

ruquers, Col-lectivitzaciô.
Ferreteria Popular, U. G. T.
Successors de Joaquim Navàs.
La Hispania, E. C.
Bar Solei, E. C.-U. G. T.-C. N. T.
Dr. Arnosa.
Enric Fontana.

Uniô d\'Obrers Metal-lûrgics-U. G. T.
Gili, S. A.
Hotel de Londres.
Bol d\'Or.
Vidua Josep Gras.
Restaurant de Paris.
Agència Barô.
Pere TeUa.
Sastreria Caralt.
Marc Massô.
Las Américas.
Eugeni Coca.
Magatzems Llovera.
Pujol, Bergues i Esteva, S. L.
Sindicat d\'Exportadors de Fruités
Seques.

V A L L S

Cooperativa Eléctrica de Valls.
Industrial Padrô, S. O.
Col-lectiva Transport Sang.
Sindicat Societat Agricola.
Cooperativa Serradors Mecànics.
Josep M.a Oller.
A. Llagostera.
Magatzems Cases.
Josep Domènech.
Casa Segû, Col-lectivitzada.
Rodolf Fernàndez.
Coop. Panificadora Vallenca.

PUIG-ALT DE TER

Fàbrica de Ciments de Frederic

Martin.
Fill de Ramon Benet.
Coop. Obrera de Consums.
Banc d\'Edificaciô de Paletes 1 Ma-
nobres.
Isidre Costa.

Agrupaciô Transports-U. G. T.
Roc Canudas.

C E R V E R A

Galetes «La Palma», C. Ob.
Federaciô Industrial de Transports

de Catalunya.
Col-lectivitzaciô de Farratges de
Cervera.

Col-lectivitat Indûstria de Ciment i
Guix.

Col-lectivitat Indûstria de Fastes

per a Sopa.
Farinera Cooperativa «La Cerva-
riense».

Col-lectivitat d\'Obrers Forners.
Col-lectivitat de Taxis.
Col-lectivitat de Paletes i Manobres.
CoHectivitat de Serralleria Mecà-
nica.

Taller Col-lectiu del Ram de la
Fusta.

Col-lectivitat d\'Arts Gràfiques i

Premsa.
CoHectivitat de la Sastreria.
CoHectivitat de Gorres i Capells.
Joan Sala.
Emili Parcerisa.
Dolcerla Seres.
Agusti Piqué.

T A R R E G A

Ajuntament de Tàrrega.
Hispano Targarina.
Vidua de Joan Badias i Pedrisa.
Cooperativa Industrial Obrera.
Cooperatia Obrera Industrial Fle-
quera.

Maquinària Agricola Trepat.
Estanislau Trepat.
Joan Fusté. Agència Ford.
Cooperativa Industrial Fariner es

Reunides.
Empresa Col-lectiva Secanell.
Filla de F. Pijoan.
Samuel Perenya.
Ferros Segarra, E. C.
Vidua de J. Argelich.
Baldomer Trepat.
Pere Ramon.
Llibreria Güell.
Josep Badias.

Cooperativa Obrera d\'Alcohols.

Magatzems Catalunya.

Vidua de Marian Castellà.

Vidua de Frederic Aribau.

Sebastià Bergadà.

Francesc Moreu.

Josep Prenafeta.

J. Costafreda.

Josep Elias Gomà.

Magi Mateu.

Domènec Cucurull.

Gil Prats.

Vidua de R. Parareda.

Joan Burgues.
Pau Olivé.
Ramon Trull.
Vidua de J. Sanrama.
Josep M.a Ortiz.
Antoni Elias.
Vidua de Pius Tasies.
Francesc Mateu.
Ramona Parareda.
Ramon Felip.

G I R O N A

Ajuntament de Girona.
Comissaria Delegada de la Gene-
ralität.

Federaciô Nacional d\'Estudiants de

Catalunya.
Farinera Encesa, E. C.
Transports Col-lectivitzats.
Sindic. Espectacles Pûblics-C.N.T.
Joaquim Soler.
Casa Priante, E. C.
Francesc Massot.
Farinera Teixidor.
Magatzems Liens.
Josep Xifra.
Jaume Farrô.

Sindicat del Ram de la Fusta.
Empresa Agusti Encesa.
Casa R. Puig, E. C.
Control Casa X. Pérez.
Pere Boadas.
Ricard Oliver.
Dalmau Caries Plà, E. C.
J. Cruz i C.a

Cliniques Dental, CoHectivitzada.

Narcis Cornellà.

Ajuria, S. A.

Societat Anônima Regàs.

Successor de Jaume Catà.

Victor Auguet.

Fill de Nicolau Regàs.

Casa Maurici.

Maria Torra.

Enric Gusô.

Electricitat i Subministres de Ma-
teu Regàs.
Casa Oriol Carbô.
Josep Escatllar.
Miquel Ferrer.
Miquel Mascort.
Francesc Gell.
Adroher Germans.
Magatzems Gerunda.
Ignasi Fius.
S. A. Grober, E. C.
Vidua de Josep Ferrés.
Lluîs Arxer.
Joaquim Roca.
Ramon Barô.

Societat Anônima Rexach.

Josep Casadevall.

Manuel Pujades.

Casa Amich.

Fotografia Barber.

Josep Vilagrau.

Joaquim Tordera.

M. Ribas i Soler.

Manuel Dedeu.

Joaquim Malagelada.

Sindicat Professional de Cansala-

ders.
Josep Gavaldà.
Sindicat de Sanitat.

Albeverio, Serra i Solà.

Sindicat del Ram del Paper 1 Car-
tó i els seus Derivats.

Sindicat de Treballadors del Cré-
dit i de les Finances.

Sindicat Metallûrgia-U. G. T.

Sindicat de la Indûstria de l\'Edi-
ficació U. G. T.

Sindicat de l\'Edificació, C. N. T.

B L A N E S

Sindicat Agrîcola de Producció.
Cooperativa «La Blandense».
Casa del Poble (Centre Republicà

d\'Esquerra).
Josep Utset i Valls.
Joan Castané.
R. Doll,
Genîs Robert,
Vidua E. Rocafort.
Societat Anônima de Fibres Arti-
ficials.

G U I X O L S

La Suberina, S. A.
C. A. Grainer i Fills, S. A.
Fills de H, A, Bender,
J. Irla 1 C.a
E. Rosselló i Vila,
Agustî Roldós i Calzada,
Joan Sanjaume,
Josep Botet,

Arara i C.a, Successors R. Vidal.
Ferran Cervera.

Josep Burgell i Motger Fills. S. L.
E. Trachsler.
Jean Prioux.
Josep Manie.

Unió Metallûrglca Obrera, E. C.
Fàbrica Gas Guîxols.
Ferrocarril a Guîxols 1 Girona.

AGRAMUNT

Ajuntament d\'Agramunt,
Sindicat Agrîcola d\'Agramunt i

llur Comarca.
Josep Balaguer i Obrers.
Fills d\'Agustl Ros.
La Tèxtil Lonera, de R. Ros.
Jaume Ros i Vicens.
Josep Galceran.
Ramon Veladas.

Societat Recreativa «La Barretina»
L\'Esquerra Republlcana de Cata-
lunya.
Miquel Pera,
Jaume Marquilles.
Josep Ribera.
Antoni Bonet.
Ramon Palou.
Jaume Roca.
Josep Vilalta.
Fortunat Sans.
A_ntoni Guasch.
Torrons Pipa.

Partit Socialista Unificat de Cata-
lunya.

Unió General de Treballadors.
Guants Rex, E. C.
Vicenç Mora.
Josep Ros.

F I GUE RES

Ajuntament de Figueres.

Santiago Massot.

Narcis Font.

Josep Puig.

Santiago Socias.

Miquel Mario.

Joaquim Ribot.

Lluîs Imbert.

Joan Guardiola.

Rosa Majó.

Sebastià Carré.

Andreu Suner.

Pere Alegri.

Enric Casadevall.

Joaquim Serra i Isern,

Narcis Olivés,

Monell,

Aurélia Pi.

Bonaventura Casamitjana.

Casa Dalfou,

Jaume Navarra,

Joan Bosch 1 Blasi.

Jacint Bosch.

Calçats Canadell.

Climent Calsno.

Antoni Baruel.

Maria Pallisera.

Josep Bonereu.

Federació de Sindicats U. G. T.
Joan Garriga.
Vidua Fàbrega.
Narcis Oliveras.
L. Pérez.

Joan Pujol i Ribera.
Miquel Comas.
Joaquim Xutclâ.
Neus Moradell.
Jaume Tutau.
Josep Flori.
Emili Negra.
Francesc Planella.
Pere Vinas.

Federació Local de Sindicats Unies

C. N. T.-U. G. T.
Fills de Jaume Gelart (Félix).
Antoni Banet.
Josep Trayter.

C.a Comercial Vicenç Sallarés, S.A.

Hotel Paris.

Francesc Marquet.

Lluis Massot.

Farmàcia Deulofeu.

Esteve Iglesias.

Ricard Martin.

Casellas 1 Navarra.

Josep Roig.

Caries Perxas.

Jungla Germans.

Fortunet i Gratacós,

Josep Carbonell,

Joaquim Dunjo,

Francesc Guillament.

Juli Mateu.

Amadeu Fondecaba,

Joaquim Marco.

Fill d\'E. Cruafias.

Robert Lebi.

Josep Bartés.

M. Roca, Vidua Ros.

Lluîs Félix.

Josep Fàbrega.

Josep Torrent.

Llibreria Masdevall.

Josep Martî.
Pere Gardella.
Fills de Lluîs Comet.
Consol Sorribes.
Narcîs Gou.
Ramon Sicart.
Pere Vila.

Vidua de S. Navarra.
J. Garriga.
L. Casas.

Vidua 1 Fills de Joan Mallol,

Francesc Salvagnar,

Josep Carbonell,

Joan Siques,

Albert Pararols.

Joan Màs.

Pere Pellicer.

Francesc Solés.

Josep Morell.

Pere Teixidor.

Joan Miravitlles,

Filla Barnet.

E. Soler i Bofill.

Manuel Garcia.

M. Fontdecaba.

Lluîs Giralt.

Josep Vicens.

Joan Imbert.

Lluîs Barrull «Café Excelsior».

Enric Pau.

Antoni Carreras.

Laureà Delclôs.

Tomàs Pujol.

Norbert Paris.

Filla de J. J. Colomer.

Miquel Quintana.

Joan Xirau.

Josep Prat. Queviures. Estab. n.o 3.

Manuel Vallespir.

Josep M,a Cortada.

Cats Aiguavella.

Joan Solé.

Josep Jacomet.

Pere Ventura,

Manuel Gil.

Francesc Quinta.

Antoni Guasch.

Joaquim Llombart «Palace Hotel»

Marius Gelart.

Joan Arpi.

Vidua R. Cortada.

Pere Sanz.

Ramon Mercader.

Germans Vilanova.

Salvador Torres.

Francesc Lladó.

Macari Estela.

Manuel Albalat.

Josep Gurt.

Joan Duran.

Antoni Costa.

Establiments Crumols.

Laboratoris Portolà.

Jaume Tort.

Narcîs Rogent «Bar Emporium».

Rossend Rosdevall.

Marius Fàbrega.

Clara Torrens.

Joaquim Rasa.

Brû 1 Moya.

Antoni Ferrer.

Casa Llobet.

Vicenç Vives.

Farmàcia Ferran.

Ricard Salau.

Joan Romans,
Miquel Naval,
Marti Ferrer,
Lluis Glfré,
Vicenç Armandares,
Josep Sanes,
Octavi Unal,
Enriqueta Dorca.

P A L A M O S

Indûstria Pesquera CoUectivitzada
Palamós,

Cooperativa Obrera Transports dei

Baix Empordà,
Industrias Corcheras Montaner,
S. A.

Miquel Palet i Boix.

Discos de Corcho, S. A.

Servei Socialitzat del Ram de

Construcció.
L\'Equitativa, Coop. Popular.

R I P O L L

Ajuntament de Rlpoll.
Elèctrica Iris de Ripoll.
Filatures Noguera, E. C.
Metallûrgia Casais Ripoll, E. C.
Preparació Tèxtil.
Coop. Popular «L\'Econômica».
S. A. Filats J. Comas.
Horitzons Nous, Fàbrica de Pas-
tes per a Sopa.
Comité Econômic d\'Espectacles Pû-
blics.

Ferreteria Casanova, E. C.
Josep Salvans.

Em. CoUectivitzada de Construcció.
Sayos i C.»

Fàbrica de Farines «La CoHectiva».

F.a de Curtits, Vîdua F. Castells.

TaHer CoHectiu Ram Fusta.

M. Casanovas i Guillem, C.

Xocolates Ramon Sirvent.

Guixos Ripoll, E. C.

Taller CoHectiu d\'Esparters.

Coop. Obrera de Cadiraires.

Cooperativa Arts Gràfiques.

Banca Suner.

Miquel Sargatal.

Pintura CoHectiva.

Pere Ribas.

E. Tomàs i Fills.

Coop. Xocolates Monestir.

Josep Llaudet, S. C., E. C.

PALAFRUGELL

Manufact. de Suro Armstrong, S.A.

Esteve i Messer, S. A.

P. Pareras.

Trefinos, S. A.

TaUers Trill, E. C.

Genover i Emanuel.

Tallers Galart.

Tallers Corredor, C. O.

Tallers Dellonder.

Josep Gallart.

Pere Bisbe.

Genîs i C.a

Joaquim Esteva.

Joaquim Plaja.

E. Bruguera.

BARCELONA

Unló de Cooperadors.
Estabanell 1 Pahisa, S. C.
Cables Elèctrics.
Unló Vidriera d\'Espanya.
Comercial Pirelli.
Badal i Comes.
Grup Confederal.
Laboratori Andràmaco.

BADALONA

Indùstria Pesquera de Badalona.
CoUectivitat de Peixaters,

CORNELLA

CoUectivitat de Pagesos, Jacint
Verdaguer, 1.

V I L A B O I

CoHectlvitat Agricola de Vilaboi.
Cooperativa Reivindicacló Obrera

Vilaboiana.
Filatures Gossipium, I. C.
Cooperativa de Producció «Quirze
Parés».

ROSES DEL LLOBREGAT

El Personal de la Casa Joan Es-
tapé.

Pere Alvarez, S. A.
Aguilar, E. Collectivitzada.
Aluminlo Hispano Suiza, E. C.
Fill de Solà Sert, E. C.
sLa Protectora», Indùstria Munici-

palitzada.
Sindicat Agricola de Rabassaires.
Federaciô Local U. G. T.
Gabriel Vila i Coll, E. C.
Fàbrica de Conserves «U. H. P.».
Collectiva de Fonedors.

ESPLUGUES

Pastas Alimenticias «El Gallo».
Establiments Rocafort Doria. S. A.

ST. JUST DESVERN
L\'Auxiliar de la Construcció, I. C.

S I T G E S
Calçats Puighibet, de V. Mirabent,
CoUectlvltzats.

B L A N E S
Societat Anônima de Fibres Arti-
ficials.

GRANOLLERS

Ajuntament de Granollers.
Agrupament de la Indùstria Gas-

tronômica.
Col-lectivitat del Transport Mecà-
nic.

Elèctrica Obrera de Llum i Força.
Fàbrica de Farines «La Perla del

Vallès».
Destilleries Montafïa.
Garatge Baulenas.
Coop. Distribuïdora Comarcal.
Centre CoHectiu de Recaders.
Indùstria Decorativa del Moble.

Cooperativa de Carbons.

Sindicat Unie d\'Espectacles.

R. Arnau 1 Pellicer.

Fàbrica de Farines «La Jacintas.

Fleques CoHectivitzades.

Nicolau Clotet.

Francesc Ventura.

Comité de Control Francesc Soler.

Comité de Control de la casa M.

Crusellas.
Secció de Lleters de Granollers.
Cooperativa de Sabons i Lleixius.
Col-lectivitat d\'Electricistes i Lam-
pistes.

Collectiva Talladors de Carn de
Xal.

Tèxtil Vallesana Oriental.
R U B 1

Els Treballadors de la Casa Miquel
Villa.

VILANOVA I LA GELTRÛ

La Papelera Catalana, E. C.
Sindicat de la Indùstria Pesquera

i Anexes.
Cooperativa Agricola Vilanovina.
Federaciô d\'Indûstries Ferroviàries
de Vilanova.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Fàbrica de Farines «La Vilafran-

quina».

Vie

Uniô General de Treballadors.
Federaciô Comarcal de Cooperati-
ves.
Albó Molins.

P R E M I À
Coop. d\'Indûstries Metallùrglques.

M A N L L E U

Hilandera, Ind. Col-lectivitzada.
«La Piara», Productos del Cerdo.
Coop. Obrera de Transports.

IGUALADA
Joan Vilanova 1 Subirana.

VENDRELL

Ajuntament de Vendrell.
Vidua Josep Mumbrù,
Eduard Riera.
Joan Ribas.
Pau BÓ.

Impremta Ramon.
Isidre Jornet.
Salvador Altés.
Josep Bernadas.
Pau Ramon.
Josep Solé.
F. Arbôs.
Mercadé.

Cooperativa Popular de Paletes i

Manobres.
Miquel Plà.

L L E I D A

Casa Piferrer, CoHectivitzada.
Coop. Lleidatana Producció de Pa.
Indùstries Carboniques Unificades.
Empresa Col-lectiva Modest Torres.

U. G. T.-C. N. T.
Sindicat Professional d\'Obrers
Barbers.

Sindicat Unie del Ram de la Fusta.

C. N. T.-A. I. T.
Col-lectivitat «Crisa».
Agrupament de la Indùstria del

Moble.
Francesc Franquet.
Taller CoHectiu de Guarnicioneria.
U. G. T.

CoUectivitat Obrera de Mosaics i
Aplicaeions de Ciment C. N. T,-
U. G. T.
Magatzem Socialitzat.
Miquel Mestre. U. G. T.-C. N. T.
Vidua de Josep Faney,
Bôviles CoHectivitzades. C. N. T.-

U. G. T.
Enric Serecigni.

Taller de Calçat CoUectivitzat.
U. G. T.